DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PIOC m.
Ormeig de pescar format per un cap amb diverses ramificacions de cordill anomenades braçolines que tenen un ham a l'extrem; al capdavall té una pedra per a enfonsar-lo, i al capdamunt va lligat a la barca (BDC, xiv, 55).

2. PIOC, -OCA
|| 1. m. i f. Gall dindi i polla díndia (Ross., Capcir, Conflent, Vallespir, Cerdanya, Garrotxa Empordà, Gironès); cast. pavo, pava. Regiments de piochs, fedes, xays y més d'una oca grassa, Caseponce Faules 85. a) Pioc salvatge: ocell de l'espècie Otis tarda (Garrotxa); cast. avutarda.
|| 2. fig. Beneitot, curt d'enteniment (pir-or.); cast. tonto, zoquete. Això és ben fet per tu: ¿qui t'obligava de posar les mongetes crues, gros pioch?, Alm. Ross. Cat. 1923, p. 33.
|| 3. adj. Cloc-piu, (poll) malalt. «Aquests pollets van piocs» (pir-or., or.).
|| 4. adj. Malaltís; mancat de salut, macilent (Ross., Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic); cast. alicaído. Després sembla tota desganada y tota pioca, Riera y Bertran (ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. m. Ganxo de ferro en forma de banya (Ripollès, ap. Volkst. Kult. viii, 55).
    Fon.: piɔ́k (pir-or., or.).
    Etim.: onomatopeia del crit del gall dindi.