Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pioc
veure  2. pioc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PIOC m.
Ormeig de pescar format per un cap amb diverses ramificacions de cordill anomenades braçolines que tenen un ham a l'extrem; al capdavall té una pedra per a enfonsar-lo, i al capdamunt va lligat a la barca (BDC, xiv, 55).

2. PIOC, -OCA
|| 1. m. i f. Gall dindi i polla díndia (Ross., Capcir, Conflent, Vallespir, Cerdanya, Garrotxa Empordà, Gironès); cast. pavo, pava. Regiments de piochs, fedes, xays y més d'una oca grassa, Caseponce Faules 85. a) Pioc salvatge: ocell de l'espècie Otis tarda (Garrotxa); cast. avutarda.
|| 2. fig. Beneitot, curt d'enteniment (pir-or.); cast. tonto, zoquete. Això és ben fet per tu: ¿qui t'obligava de posar les mongetes crues, gros pioch?, Alm. Ross. Cat. 1923, p. 33.
|| 3. adj. Cloc-piu, (poll) malalt. «Aquests pollets van piocs» (pir-or., or.).
|| 4. adj. Malaltís; mancat de salut, macilent (Ross., Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic); cast. alicaído. Després sembla tota desganada y tota pioca, Riera y Bertran (ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. m. Ganxo de ferro en forma de banya (Ripollès, ap. Volkst. Kult. viii, 55).
    Fon.:
piɔ́k (pir-or., or.).
    Etim.:
onomatopeia del crit del gall dindi.