Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pipa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PIPA f.
|| 1. Sifó, tub corbat per a fer passar un líquid, per succió, d'un nivell baix a un de més alt i altra vegada a un de més baix, per canviar-lo de recipient, per donar beure a un malalt, etc.; cast. pipa, pipeta, sifón. L'aigua és tirada per l'alè del home en la pipa dels lochs bays als locs alts e l'aigua puja contra natura, Llull Cont. 351, 11. Estant axí lo senyor rey en la agonia de la mort, fou-li dat un poch de brou ab una pipa, Carbonell, Ex. Joan II, c. 33.
|| 2. Barral amb broc (Figuera Dicc.).
|| 3. Bóta de fusta amb cercles de ferro, més petita que la bóta ordinària (or., occ., val.); bóta de forma aplanada, relativament petita (Mall.); cast. pipa, candiota. Al Penedès la pipa solia tenir de cabuda unes quatre cargues; a l'Empordà, una pipa de vi són 32 maials; a Mallorca té setze quartins. El fuster mou gran renou pegant... damunt els cèrcols per a restrènyer els cubells, portadores, pipes y quarteroles, Rosselló Many. 104.
|| 4. Petit recipient generalment cilíndric, del fons del qual arrenca un canó prim i més o menys llarg, pel qual s'aspira el fum del tabac o altra substància continguda en el dit recipient; cast. pipa. Pipa pera pendrer tabac de fum: Siphon, Torra Dicc. Trech la pipa y pico foch, Collell Flor. 109.
|| 5. Peça de ferro que soste el ninet i serveix per a subjectar el tap, en fer-se, en les màquines de ribot (Baix Empordà, ap. BDC, xiii, 136).
|| 6. Obra de pipa: peces de ceràmica fina i vernissada (Mall., Men.); cast. loza. Setze xícares ab sos platets obra de pipa, color de xocolate, doc. a. 1804 (Aguiló Dicc.).
|| 7. Pipa de roure: excrescència del roure produïda per la picada d'un insecte (Aguiló Dicc.).
|| 8. Bolet de l'espècie Ganoderma lucidum, de soca de consistència llenyosa i color vermell fosc, ordinàriament de cama llarga i barret lateral (Fabra Dicc. Gen.).
|| 9. Nas, en l'argot dels malfactors (Barc.). No hi pinxera més enllà de la pipa=No hi veu més enllà del nas, Vallmitjana Crimin. 68.
|| 10. El qui contempla un joc de cartes, d'escacs, de dòmino, etc., sense prendre-hi part; cast. mirón.
    Loc.
—a) Fer la pipa: xuclar-se els dits.—b) Posar-se com una pipa: irritar-se molt (Cast.). No cal dir que es posaren com una pipa, Pascual Tirado (BSCC, v, 273).—c) Fumar en pipa: esser una cosa extraordinària. Los expedirem un títol de mallorquins forasters que alsarà terreta y fumarà en pipa, Ignor. 5.—d) Omplir la pipa a algú: molestar-lo fins a fer-li perdre la paciència.—e) Tenir la pipa plena: estar irritat fins al punt de perdre completament la paciència.
    Refr.

—«Qui fuma en pipa, per tot se fica»: significa que els fumadors de pipa molesten per tot allà on van, amb el fum que treuen (Empordà).
    Fon.:
pípə (or., bal.); pípɛ (Ll.); pípa (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: pipassa, piparra, piparrassa.—b) Dim.: pipeta, pipetxa, pipel·la, pipeua, pipiua, pipona, pipoia, pipó, piparrina, piparroia.—c) Pejor.: pipota, pipot.
    Etim.:
sembla derivat del llatí pīpare, ‘piular’; devia anomenar-se *pīpa en llatí un instrument de buf a manera de flabiol.