Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pitjar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PITJAR v. tr. o intr.
I. tr.
|| 1. Trepitjar, fer pressió damunt una cosa amb els peus; cast. pisar. Pitjar ab peus: Calco, pessundo, Nebrija Dicc. Pitjar el raïm: esclafar els raïms trepitjant-los (La Junquera, Gironella, Lleida, Gandesa, Tortosa).
|| 2. Pitjar darrera a algú: posar-se a encalçar-lo o seguir-lo (Mall., Men.). Noltros sortíem de l'església amb sa tia Paula, i aquells bergantells mos pitjaren darrera, Alcover Cont. 18. El pobre botx exasperat les pitjà a darrera ab la canya arborada, Galmés Flor 57.
II. || 1. tr. Exercir una pressió sense cop sobre una cosa per tal de moure-la, de fer-la més compacta, de subjectar-la, etc.; cast. apretar. E que'l tingats ben pijat pus fort que no solíeu, Anim. caçar 20 vo. Enrevoltat sempre de gent que te pitjaria, t'esclafaria y t'incomodaria, Penya Mos. iii, 225. a) fig. Subjectar moralment, posar sota el propi poder. Axí tendria la casa de Castella pitgada e lligada a sa volentat, Muntaner Cròn., c. 40.
|| 2. Posar pitges a una casa, a un arbre, etc.; apuntalar; cast. apuntalar, rodrigonar. Encara que ab sa pròpria messió piyg e estalon les cases de son vey, Cost. Tort. 29 v.o (ap. Aguiló Dicc.). Que en aquell cas los archs fossen ben ençindriats e ben pitiats en tal forma que no posquessen empènyer, doc. a. 1417 (Villanueva Viage, xii, 328).
|| 3. tr. Cordar o embotonar una peça de vestit o de calçat (Tremp); cast. abrochar, atar. «Pitja't lo jac». «He de pitjar-me l'espardenya».
|| 4. tr. Fer més ràpid o freqüent (el pas); cast. apretar. He sentit una brega..., pitx es pas, Req. 42.
|| 5. intr. Parlar apitxat (val.). «En Beniopa, que està vora Gandia, ja no pitgen; en Gandia pitgen».
|| 6. intr. Intensificar-se, deixar-se sentir fort; cast. apretar. «La pluja pitja»: la pluja va augmentant. «Ara pitja»: es diu de la pluja quan cau més abundant que abans. Sa ruxada pitja, pitja com més va, Roq. 41. Començava a fer calor y aquell dematí el sol pitjava de bona manera, Oliver Obres, v, 220. «Els Bancs pitgen fort»: significa que els Bancs són molt exigents per a la gent que acudeix a ells en demanda de crèdits.
|| 7. intr. Insistir, importunar; cast. apretar. E pitga'm axí ab la instància que'm dóna tan aparent que hun gran temps estiguí entre mi mateix, Canals Senecha (ap. Ribelles Biblgr. 105).
    Loc.
—a) Pitjar es cèrcol (Men.) o Pitjar es tascó (Mall.): fer-se sentir intensament, esser molt exigent, actuar enèrgicament.—b) Anar pitjant: anar rigorós, resultar difícil; es diu especialment de coses perseguides per il·legals. «Abans, prou que s'hi podia anar a fer llenya al bosc de Poblet, però d'ençà que hi ha els civils, va molt pitjat».
    Fon.:
piʤá (or., occ., bal.); piʧá (or., occ.); piʤáɾ (Cast., Al.); piʧáɾ (Val.).
    Etim.:
del llatí *pĕdĭcare o *pĕdĕare, mat. sign. I.