Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  piular
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PIULAR v. intr.
|| 1. Cridar amb veu prima, com la dels pollets i ocells petits; cast. piar. Colomins, que pochs dies havia que, exits dels ous, piulant, refecció a lurs pares demanaven, Corella Obres 371. L'aucell piula de fret, Salvà Poes. 31.
|| 2. Sonar amb timbre agut, com de veu d'ocell petit. Avui faré piular la caramella | pels foscos figuerals, Bonet Coral 54.
|| 3. fig. Parlar. S'usa gairebé sempre en frases negatives o dubitatives: No piular: no parlar gens, no dir res; cast. no chistar. «No et vull sentir piular». Un calçasses que no gosava a piular d'esporuguit, Pous Nosa 23. El vigilant cerca un redós segur i allí s'aclofa i no piula més, Espriu Anys 127.
|| 4. fig. Que piula: es diu hiperbòlicament d'una cosa molt bona o molt intensa (Mall.). «Hi ha una saó que piula»: hi ha molt bona saó, molta humitat a la terra (Santanyí). «Això està que piula i miula»: això està molt bé, molt intens, molt alt de punt.
    Refr.
—a) «Més viu el qui piula que el qui xiula»: significa que sovint viuen més temps els malaltissos que els sans, perquè aquells prenen més precaucions.—b) «No et fiïs de mosca que no xiuli ni piuli»: recomana que no ens fiem de gent que parla poc (Empordà, Garrotxa).
    Fon.:
piwlá (pir-or., or., occ., bal.); piwláɾ (val.).
    Etim.:
del llatí pīpĭlare, mat. sign. || 1.