Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pla
veure  2. pla
veure  3. pla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PLA (ant. plan), PLANA adj.
|| 1. Que té la superfície llisa i recta, sense curvatura ni ondulacions, sense elevacions ni depressions; cast. llano, plano. «Terra plana»; «mar plana». Com hom dels auts munts guarda en los locs plans, Llull Cont. 324, 21. Es lo pus fort que yo sàpia gayre en terra plana, Muntaner Cròn., c. 107. La riba de la mar era plana e arenosa, Pere IV, Cròn. 138. Adés porten los cabells plans, adés rulls, Metge Somni iv. Scrivia en una taula plana, Genebreda Cons. 244. a) geom. Que té tots els seus elements situats en un pla; cast. plano. «La circumferència és una corba plana». Geometria plana: la que estudia els cossos plans.
|| 2. Situat damunt una superfície llisa, sense curvatures ni desnivells. Mit-hi les albergínies e fé per guisa que estiguen planes, Flos medic. 248. Li fa escorre una tabella | de tan pla que posa el peu, Collell Flor. 48. Passar la mà plana: passar damunt un objecte la mà oberta i aplicant-l'hi en la major extensió possible. A peu pla: a nivell del lloc per on es camina; sense haver de pujar ni davallar. Podran arribar-hi a peu pla, Roq. 3. Posar plana una cosa, o Posar una cosa de pla: posar-la de manera que descansi damunt la seva superfície més ampla; cast. de plano. Sia cuyt ab una launa de ferre passant sobre lo sobreòs de pla, Flos medic. 59. Assentar una pedra de pla y no dreta construynt una paret, Lacavalleria Gazoph. Pegar o Donar de pla: donar un cop amb una arma o eina aplicant-la de manera que feri amb la seva superfície més ampla i no amb el tall o amb la punta. Si algú... prengués altra volta la lança en la mà, | en loch de ferir, daria de pla, Proc. Olives 2139. Lo comte axeca l'espasa, | li venta dos cops de pla, Picó Engl. 42.
|| 3. Llis, sense regruixos ni elements ornamentals; cast. liso, llano. La post de cendats, reforsatz o plans, Reua Perp. 1284, 372. Exceptats bastons d'argent plans o daurats, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 178). Cinch culleretes..., les dues daurades et les tres planes, doc. a. 1395 (Miret Templers 563). No deu esser listada, ne vert, ne vermeya, mas d'altre drap ab que sia pla, Cost. Tort. I, ix, 3. Per preu de XXVIIII onces de randes, ço és randes planes sens argenteria e randes frisonades, doc. a. 1443 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 4. fig. Fàcil, que no presenta o no troba dificultats; cast. liso, llano. On més han de vertuts e pus planes troben les vies per les quals hom pervé en la presència divina, Llull Cont. 57, 30. A so de trompeta e dret a la junta se'n ve a plan pas, Corbatxo 66. Trobar-ho tot molt pla: trobar-ho molt fàcil.
|| 5. fig. Senzill, corrent, sense afectació o gran mostra d'importància; cast. llano. En rimes e'n mots qui són plans, | per tal que hom puscha mostrar | lògica e philosophar | a cels qui no saben latí, Llull Gatz. 6. Per açò breument e ab plans vocables parlarem de esta sciència, Llull Gentil 4. Home pla: home de classe baixa, de condició social humil. Fou concordat que solament hagués les rendes planes e a Nós romanguessen les jurisdictions altes e baixes, Pere IV, Cròn. 93. Home pla: home senzill de tracte, accessible, afable amb tothom (val.). Al sà i al pla: de manera senzilla. a) Paraula plana: la que porta l'accent prosòdic a la penúltima síl·laba.—b) Ball pla: dansa popular molt estesa a terres catalanes i valencianes, de coreografia molt simple, a base de moltes parelles; es ballava a una multitud de pobles per la festa major (cf. Dicc. Dansa 384 i ss.).—c) Cant pla o gregorià: el cant litúrgic establert pel papa Sant Gregori en el segle VI. Que tots los ecclesiàstichs se aplican a aprendre el cant pla, doc. a. 1704 (Hist. Sóller, ii, 887).
|| 6. fig. Clar, evident; que s'entén tot seguit; cast. llano, claro. E si'ls fils volen los béns del pare aver e'ls reeben, plan és que sos homes són, Commem. 178. Parlar en pla (o parlar pla): parlar en romanç catalanesc; es diu encara a Menorca, on parlar en pla és parlar en el llenguatge menorquí. Hagren un moro qui sabia parlar pla, Muntaner Cròn., c. 85. Aqueles coses que'ls avocats... en pla et en romanç diran e preposaran en pleyt, Cost. Tort. II, vii, 2. El text de dit privilegi és traduit de latí en pla, doc. a. 1401 (BSAL, ix, 273). Lo qui's volie bategar, havie apendre lo Credo menor, en pla o en latí, Sermons SVF, i, 104. Noves rimades... al pla texides de l'algemia e parleria dels de Paterna, Spill 886. De pla: clarament, sense dissimul. En Miquelet, que no bravetjava de valent, digué de pla que li havia sortida por, Roq. 18. Cantar de pla: confessar la veritat.
|| 7. fig. Íntegre, complet; cast. plano. Es diu especialment de la voluntat: de plana voluntat, de son pla voler. En axí com vós per vostra plana volentat creàs les creatures, sens que no'n fos forsat ni costret per nulla cosa, Llull Cont. 17, 2. Aquest spos axí per son plan voler quasi en una manera ama les sposes leges e desformades, Canals Arra 160. Encara que impedit de dita malaltia estava emperò ab son bon e pla seny, doc. a. 1641 (Aguiló Dicc.). De pla, o De pla en pla: completament, sense restricció. Que de pla en pla farà dret al dit mercader sobre la dita roba, Consolat, c. 27. Vos serà de continent restituit de pla en pla, doc. a. 1393 (Est. Univ. xiv, 350). a) De pla: jurispr., amb rapidesa, sense grans formalitats judicials. Sobre assò fassats a les dites parts compliment de justícia breument e de pla, doc. a. 1359 (BSAL, xxiv, 68). E los meus deutes esser pagats sumàriament e de pla sens remor ne figura de juy, doc. a. 1475 (BSAL, vii, 201).
|| 8. fig. ant. Tranquil, sossegat. Los barons del rey... estauen tots plans, e hauia lo rey pau en sa terra, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Alscuns vils hòmens... que nuyll temps no estarien plans ne suaus fins que los ha hom passats per lo garbell e ben vituperats, Eximenis Terç, c. 121.
    Etim.:
del llatí planu, mat. sign.

2. PLA m.
|| 1. Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos qualssevol dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície; cast. plano. Pla horitzontal: la dita superfície si està en línia paral·lela amb l'horitzó. Pla vertical: el que talla perpendicularment l'horitzó. Pla inclinat: el que forma un angle oblic amb l'horitzó. Cap com ell per asseure's a un pla horitzontal, Galmés Flor 11.
|| 2. Porció de terreny que no presenta elevacions ni depressions considerables; cast. llano. En axí com los munts són sobre 'ls plans, Llull Cont. 3, 23. Vós sabets totes les muntanyes a tots los plans quants són, Llull Cont. 22, 6. Los plans e les muntanyes n'eren cubertes, Desclot Cròn., c. 5. Eren en bell pla sens vall e sens mur, Muntaner Cròn., c. 51. Per força han de venir per lo pla, Tirant, c. 5. Als puigs obren sepulcre los plans que s'esbadellen, Atlàntida viii. a) per ext., Comarca on predomina el terreny pla. Els amos d'una possessió des pla, Rosselló Many. 52. Molins per les viles més grosses del pla, Penya Poes. 169.
|| 3. Terreny o lloc sobre el qual s'alça una construcció; cast. plano, solar. Que ningun bestiar... gos entrar en neguns plans dels habitants de la dita vila, Mostass. Agual. 8. Que la Júlia i l'encarregat, aquell pillastre recollit del pla del carrer..., s'entenien, Pons Com an. 71. Pla de sitja: el lloc pla damunt el qual basteixen la sitja de carbó (Men.). Pla de terra: la planta baixa d'una casa (Ordino). Metre-ho tot a pla: (ant.) arrasar-ho, enderrocar-ho tot. Varen derrocar los murs e les cases e u meteren tot a pla, Muntaner Cròn., c. 287.
|| 4. La porció plana d'una cosa; cast. plano. Untau-li l'espina del pla de les anques, Flos medic. 62 vo. Pla de la mà: el palmell de la mà (Empordà, Gir.); cast. palma de la mano. Queien unes gotes com el pla de la mà, Vayreda Sanch nova 27. Pla de la barca o de la nau: la part inferior i més plana d'una embarcació. Pla de l'enclusa: la part superior i central de l'enclusa, per oposició als corns o parts laterals, que tenen curvatura. El pla d'una taula, d'una calaixera, etc.: la part superior i horitzontal d'un d'aquests mobles. Un fruyter sens peu o una ampolla ferida, esperant l'hora de sa cura des del pla de la calaixera, Pons Auca 26. Pla de taules: la superfície superior de les taules dels telers, per on corre la llançadora.
|| 5. Allunyament més o menys gran en què són col·locades en perspectiva les persones o coses representades; cast. plano. «El primer pla d'un paisatge». a) fig. «Aquest escriptor ocupa el primer pla de l'actualitat».
|| 6. Representació, sobre una superfície plana, de la disposició d'una ciutat, d'un edifici, d'una fortificació, d'una màquina, etc.; dibuix en què es representa la forma, distribució, proporcions, etc., d'un edifici o altra cosa a construir o ja construïda; cast. plano. Alçar o Fer un pla: formular la dita representació o dibuix. Si ets picapedrer, fé plans, Penya Poes. 78.
|| 7. fig. Projecte ordenat d'una obra a realitzar (literària, artística, bèl·lica, política, etc.); projecte en general, propòsit d'una cosa a fer; cast. plan. Apaxeix sa fantasia de plans utòpichs, Aguiló Poes. 174. Sospità els designis de la Emília, sorprengué son secret, malicià sos plans, Pons Auca 171. Traçaven plans bèl·lics per l'endemà?, Riber Miny. 37. Na Mariana i la seva amiga no tenien pla, Vidal Mirall 91.
Pla: topon., nom que figura en una multitud de topònims (El Pla, poblet del municipi de Maià de Montcal, i un altre del de Mont-ras; Pla de Na Tesa, agregat del municipi de Palma de Mallorca; Pla d'Amunt, Pla de Beret, Pla de la Muga, Pla Ferriol, etc.).
Pla: llin. existent a Celrà, Llofriu, Calaf, Igualada, Barc., Agramunt, Anglesola, La Jana, Val., Al., Alcoi, Mall., etc. Hi ha la variant plural Plans, a Berga, Barc., Sta. Col. de F., Arfa, Oristà, etc.
    Loc.

No esser bo pel pla ni per la muntanya: no esser bo per a res.
    Refr.
—a) «Qui és bo pels plans, que ho sigui per les costes»: significa que el qui té els avantatges d'una cosa, també ha de sofrir-ne els inconvenients.—b) «Aquell està sà, qui va p'es pla»: significa que la felicitat consisteix principalment a no sofrir dificultats (Mall.).
    Etim.:
del llatí planum, mat. sign.

3. PLA adv.
|| 1. Clarament, planerament, sense complicacions; cast. llanamente, claramente. La present ystòria he arromançada com pus pla he puscut, Valter Gris. 15. Per què los balbuços no poden parlar pla, Albert G., Ques.
|| 2. Certament, prou; cast. claro, cierto. Aquest ús de l'adverbi pla com a reforç de l'afirmació és freqüentíssim a tota la part nord-oriental de Catalunya, i encara s'usa en altres comarques, però amb menys vitalitat. Això bé ho pot pla creure, doc. Lleida, a. 1669 (Aguiló Dicc.). Ell se n'és pla ben guardat, doc. a. 1706 (ibid.). Però pla l'han ben errada, Collell Flor. 110. Bé saps que pla m'agrades, Massó Croq. 33. Em vaig guardar pla de dir res, Ruyra Parada 15. Ell pla s'arranjaria, Víct. Cat., Ombr. 42. Si els senyors es volen emmorenir, podrien venir a cavar blat de moro... Llavors pla que farien efecte, Pla Pagesos 43. «Això pla que ho faré» (Gir., Empordà, Bagà). «Aquest casament pla es farà». «Aquest santcristo pla n'és de maco!» (Gir.). «A missa pla que hi aniré» (Ross., Conflent, Cerdanya). «Això pla fa goig!»«Jo pla que me'n ric, de tot això!»«Això rai! Pla bé que ho podem arreglar». S'usa molt en frases iròniques com aquesta: «Sí, tu pla que ho arreglaries bé» (volent dir que no ho arreglaria pas). D'aquest ús irònic prové que pla hagi adquirit en molts casos sentit negatiu, de manera que a més de reforçar l'afirmació com hem vist en els exemples anteriors, serveix també per a reforçar la negació i simplement per a negar, en casos com aquests: «Jo pla ho voldria, que em fiquessin a la presó!»«¿Sou lo rector de Tortellà?—Jo pla» (=jo no ho sóc) (pir-or.). «Això pla que es farà» (=això no es farà) (Gir.). L'exclamació això pla!, tant pot significar ‘això sí’ com ‘això no’; s'usa més amb aquest sentit negatiu que amb l'afirmatiu.
    Etim.:
del llatí plane, mat. sign. || 1.