DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PLACER m. ant.:
V. plaer.

2. PLACER m.
Cuiro molt estès i de poc pes (BDC, xix, 58).

3. PLACER m.
Segons Coromines (AIL Cuyo, i, 26), paratge de la mar on abunda la pesca. D'aquest mot, derivat de plaça, segons ell, procedeix el cast. placer o placel, ‘banc d'arena o de pedra en el fons de la mar’, ‘lloc abundant d'or’, ‘pesqueria de perles’.

4. PLACER, -ERA m. i f.
Pertanyent o relatiu a la plaça; cast. placero. Placera cosa: Publicus, diuulgatus, Nebrija Dicc. a) Venedor de coses a plaça. Ses que han penjat són per bon servici d'es placés y venedós, Ignor. 71. Ja van pujant les plasseres, Penya Poes. 158.—b) Encarregat de cobrar el dret de plaça (Mall.).—c) fig. Persona raonera, cridadora, ordinariota. Y ja que tot lo món deuoren | aytals placeres, Coll. Dames 977.
    Fon.: pləsé (or., mall.).