DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PLAENT o PLASENT adj.
|| 1. Agradable; que plau; cast. grato, agradable. Lebres, cunils e moltes d'atres bèsties qui eren molt plasents a veher, Llull Gentil 6. Bones odors e sanes e plaents a odorar, Llull Arbre Sc. i, 122. Grans obres plahents a Déu, Marsili Cròn., c. 3. Dejunis que sien a nostre senyor Déu plasens, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 161). Per tal que la dita obra fos pus plasent, Genebreda Cons. 11. Per fer-li oferta plasent, Atlàntida ii. Li és plasenta com un altre cel, Verdaguer Flors Mar. 32. Amb la més plaent de les rialles, Pons Com an. 116. Res no m'era plaent, Ruyra Parada 17. «Quina cara tan plaent sa d'aquell al·lot!», (Formentera). Una arada plaent: arada amb la qual fa de bon llaurar (Mall.).
|| 2. Amatent, que procura complaure (Mall.). S'hi encamina frissós y plasent, Rosselló Many. 231.
    Fon.: pləén (or.); pləént, pləzént (mall.); pləјén (Formentera); pləјént (mall.). També es pronuncia pɾəzént (mall., men.).
    Etim.: del llatí placĕnte, mat. sign. || 1.