Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. planejar
veure  2. planejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PLANEJAR v.
|| 1. tr. Fer plana o llisa una cosa. Especialment: a) Llevar els alts i omplir els baixos d'un terreny passant-hi una post o altra peça plana; cast. tablear.b) Fer plana o llisa la fusta passant-hi la plana o ribot o la garlopa; cast. cepillar. Obrant e planejant bigues ab los scunsos, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 128). Una plana de planeiar, doc. a. 1490 (arx. Cúria Fumada de Vic).—c) Fer planes les barres de ferro; cast. tablear.d) Entre pintors, omplir amb l'aparell les desigualtats d'una superfície per a poder-la pintar; cast. emplastecer.
|| 2. intr. Esser mestost pla; tenir més de pla que de cantellut o sinuós; cast. planear. Repenjadeta al meu braç, los costers planejarien, R. E. Bassegoda (Catalana, i, 165).
|| 3. intr. Anar per camí pla, sense desnivells.
|| 4. intr. Planar (un ocell, un aeroplà); cast. cernerse, planear. Sovint alguna gavina... es deixava caure, planejant, sobre les aigües mortes del port, Pla Coses 24. El gros exèrcit volador planejà sobre el cap de l'esbalaïda Teresa, Valor Rond. ii, 29.
    Fon.:
plənəʒá (or.); planeʤá (occ.); planeјʒá (Tortosa); planeʤáɾ (Cast., Al.); planeʧáɾ (Val.); plənəʤá (Bal.).
    Etim.:
derivat de pla, art. 1.

2. PLANEJAR v. tr.
Fer o idear el pla d'una obra; cast. planear.
    Fon.:
la matexa de l'article anterior.
    Etim.:
derivat de pla, art. 2.