DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PLANTAR v. tr.: cast. plantar.
|| 1. Ficar en la terra un brot, esqueix, etc., perquè hi arreli, o una llavor, bulb, etc., perquè hi creixi. Los arbres que hom pianta cové que's nodresquen per calor e humiditat, Llull Cont. 107, 24. Los cinch anys vixquem de renadiu, que hanch res no sembram ne plantam ne cavam, Muntaner Cròn., c. 225. Y ab la tal sahó plantau | vós en vós llauor de canyes, Cons. casat. 79. La Mare de Déu un lliri plantava, Verdaguer Flors Mar. 24. Un pi que en la infantesa per joch vares plantar, Salvà Poes. 29. a) per ext., tenint com a complement directe el mot indicador de la terra o camp on es fica el brot, esqueix, llavor, etc. Terres laurades ne plantades, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 182). Antany en vaig plantar tres corterades, Ignor. 6.
|| 2. Ficar en terra l'extrem d'una cosa perquè s'hi mantingui dreta. Dit estandart fo alçat en la aste gran qui era plantada prop lo dit cadafal, Ardits, i, 30 (a. 1392). Nosaltres tenim s'abre plantat, Ruyra Parada 49. a) per ext., Aferrar, fixar una cosa a un lloc amb matèria aglutinant. Plantar un rètol a una paret: Programma parieti agglutinare vel affigere, Lacavalleria Gazoph. Y estampes de la Verge plantam vora la llar, Collell Flor. 40.
|| 3. a) Posar una cosa dreta, ferma, col·locada així com cal que estigui. Ha de saber de artilleria... y de fortificacions y de plantar una bateria, Moradell Prel. 6. Allà on ses tendes Abraham plantava, | allà sa pàtria era, Alcover Poem. Bíbl. 22. Davant aqueixa església plantaren es seus taurells, Alcover Cont. 96.—b) Instal·lar, establir. Plantar botiga: posar-la, començar a exercir el comerç. Es millor dia li planten una línea de vapors, Ignor. 65. Ara ens anem a plantar botiga al carrer de Farlando, Vilanova Obres, xi, 161. Plantar casa: amoblar una casa per viure-hi. En acabat d'aquesta, a plantar casa, Pons Auca 41. Plantar-se de fuster: establir-se com a fuster (Segarra).
|| 4. Col·locar, posar en general (en llenguatge intensiu o emfàtic, i més aviat familiar). Tira'l enlayre o planta-te'l al monyo, Vilanova Obres, xi, 174. Y remunta y mitges soles | jo li plant, y no se'n tem, Penya Poes. 68. Al plantar la vista en aquella cara d'àngel, Genís Julita 38. a) refl. Posar-se, situar-se ferm en un lloc. Plantar-se en algun lloch, estar de peu ferm en algun lloch, Lacavalleria Gazoph. Don Toni s'axecà plantant-se devant mi, Ignor. 58. També es va plantar en sech al costat seu, Genís Julita 103. «En tres hores ens hem plantat a València». Y en quatre bots se plantà en lo carrer Major, Guinot Capolls 84. Plantar-se als vint anys: aturar-se als vint anys, dir o fingir que no en té més de vint. Plantar-se el temps: estar alguns dies fent bon temps, sense variacions atmosfèriques.—b) refl. En certs jocs de cartes, no acceptar més cartes per considerar que ja se'n tenen prou o que no convé tenir-ne més.—c) refl. Posar-se, començar a fer una cosa (Camp de Tarr.). Jo m'en plàntuch a fugir, canço pop. (ap. Milà Rom. 139). En el temps que ella presumia i rumbejava, s'hauria plantat a riure, Pous Nosa 58.
|| 5. Pegar, aplicar un cop. «Li vaig plantar una bufetada». «Et plantaré els cinc dits a les galtes». I plantarà el palmell contra la natxa, Sagarra Equador 99.
|| 6. Deixar, abandonar una persona o cosa; cessar d'estar amb ella o de prestar-hi atenció. Plantar una feina: abandonar-la i no preocupar-se'n més. Si no fos de casa honrada, ja t'hauria plantat, Roq. 16. Se n'anava cap a dins deixant-nos plantats, Massó Croq. 174. Doncs us planto; hai perdut sa nit i no vui perdre es parany, Ruyra Parada 30. La fulana d'en Terrassola l'ha plantat, tot i que encara no feia un any que eren casats, Llor Jocs 28. Prest se resolgué: plantà la pobra Carme i se casà amb una mestra d'escola, Vidal Mem. 36.
    Loc.—a) Plantar l'endemà de Tots Sants, que és el dia dels Morts: plantar un esplet, un camp, etc., en mala època o en males condicions per a la fructificació (Empordà, Garrotxa).—b) Plantar fesols: ranquejar, anar coix (Bagà).—c) Plantar una figuera: caure d'anques a terra (Rocabruna).—d) Plantar cara a algú: oposar-s'hi, fer-li resistència, tractar-lo agressivament.—e) Plantar forquilla: presumir, voler esser com els altres o més que els altres (Camp de Tarr.).—f) Plantar les forques pel davant: parlar a algú sense eufemismes ni contemplacions, dir-li tot el que hi ha (Empordà).—g) Plantar un rajol: enrojolar-se (Palafrugell).
    Refr.
—«Qui planta i cria, viu amb alegria» (Val.).
    Fon.: pləntá (pir-or., or., bal.); plantá (occ.); plantáɾ (val.); pʎantá (Benavarre, Pont de S., Tamarit de la L., Fraga).
    Etim.: del llatí plantāre, mat. sign. || || 1, 2.

2. PLANTAR adj., neol.
Relatiu o pertanyent a la planta del peu; cast. plantar.