DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PLANXAR v. tr.
|| 1. Passar la planxa damunt una peça de tela o altra cosa per allisar-la, estirar-la o donar-li brillantor; cast. planchar. Es temps que ella li planxa sa camia blanca, Maura Aygof. 52.
|| 2. Revestir de planxa; cast. planchar.
|| 3. fig., iròn. Apanyar de mala manera, causar un perjudici o un disgust; escarmentar (Vallès, Penedès); cast. arreglar. «Noi, t'han ben planxat!».
    Fon.: pləɲʃá (or., bal.); plaɲʧá (occ.); plaɲʧáɾ (val.).