Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pledejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PLEDEJAR v.: cast. pleitear, disputar.
|| 1. tr. Disputar una cosa judicialment. Tots los pleyts que en la Cort se menen e's pledegen, se deuen pledejar ab actes e ab scripcions, Cost. Tort. I, iv, 11. Los avocats... no deuen pendre certa part del pleyt d'aquella cosa que's pledeja, ibid. II, vii, 2. a) fig. Fama i diners cuydà que virtut fossen; | los folls les han e savis les pledejen, Ausiàs March, civ. Fins les marines vores... les renillantes ones pledegen a les mars, Atlàntida i.
|| 2. intr. Disputar judicialment; sostenir un plet. Venia a la cort moltes vegades per pacificar aquells qui pledejaven, Llull Blanq. 81, 12. Si'l senyor pledayara [sic] ab lo seu home, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 296). Que tot hom que pledey pusque aleguar e produhir testimonis, doc. a. 1398 (Priv. Ordin. Valls Pir. 221).
|| 3. intr. Disputar, parlar fent oposició a algú. «Sogra i nora sempre estan pledejant». El pubill seguia pledejant, i ella... no's movia ni li tornava contesta, Víct. Cat., Ombr. 99.
    Fon.:
pləðəʒá (or.); pleðeʤá (occ.); pleðeʤáɾ (Cast., Al.); pleðeʧáɾ (Val.); pləðəʤá (bal.).
    Var. form.:
pleidejar (Ross.). Lo dit Abat, volen-se ben aver ab la dita ciutat e no volén ab aquela pleidejar, doc. a. 1424 (Rev. Cat. iii, 213).
    Refr.
—a) «Home que pledeja, pobre segur».—b) «Qui pledeja amb Déu, mai guanya».—c) «Lo que no pots ben provar, no ho vulles pledejar».
    Etim.:
derivat de plet.