DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PLOMAR v. tr.
Posar plom; guarnir de plom; segellar amb plom; cast. plomar. Un drap... fet y aparellat en aquesta ciutat y plomat en la dita ciutat ab lo plom del General, doc. a. 1514 (Capmany Mem. ii, 330).

2. PLOMAR v.
|| 1. intr. Posar ploma; començar a treure plomes un ocell; cast. emplumecer. Olora mata fresca | i tomba l'oreneta a mig plomar, Sagarra Comte 172.
|| 2. intr. o refl. Perdre les plomes per a mudar-les (Mall., Men.); cast. mudar, pelechar.
|| 3. intr. Perdre les fulles una olivera o un altre arbre (Mall.).
|| 4. tr. Llevar les plomes a un ocell; cast. desplumar. Calderes ab aygua posen sobre aquelles e gallines e altres volateries plomen, Ordin. Palat. 42. Costaren torts que fiu aparellar..., i tem costaren de plomar dos sous, doc. a. 1395 (BSAL, ii, 108). Aprés plomar-los-has tots saluant la coha, Flos medic. 197 vo. A manera de ocha plumada, Cauliach Coll., ll. vi, d. 1a, c. 2. Plomant la viram y amanint la minestra arribaríem a mitja nit, Pons Auca 214.
|| 5. tr. Llevar la clovella o pell d'una fruita (Manacor, St. Llorenç des C., Artà); cast. pelar, mondar, descascarar. Preneu codonys y netejar-los-heu dels grans..., sens plumarlos, Agustí Secr. 57.
|| 6. tr. Prendre hàbilment; desposseir del seus béns algú; cast. pelar, descañonar, birlar. Mas dels hòmens qui no fan àls | sinó entendre en malvestats, | can la gent veu que són plomats | e condemnats a cruzel mort, Metge Somni 93. Plomar a algú, llevar los béns a algú, Lacavalleria Gazoph. Abusant de la ratxada, els deixava ben plomats, Espriu Cançons 58.
|| 7. tr. Tirar a l'aigua plomes llargues, adherides a un suret que s'enfonsa mitjançant un escandall, de manera que arribin ben endins d'una pesquera i treguin al peix les ganes de picar perquè es veu enganyat repetidament; és una acció d'enveja o de venjança entre pescadors (Mall.). «No vagis a tal pesquera, que està plomada».
    Refr.
—«Agafa'l, i llavores ja el plomaràs»: es diu referint-se a una persona que conta com a pròpia o posseïda per ell una cosa que encara no té gens segura (Mall.).
    Fon.: plumá (or., men., eiv.); plomá (occ., mall.); plomáɾ (val.).
    Etim.: derivat de ploma.