DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PLOURE v.: cast. llover.
|| 1. intr. i impers. Caure aigua dels núvols en gotes o raigs. Qui veda a natura que no plova, sinó 'l vostre poder?, Llull Cont. 15, 13. Dementre que oïen la missa, pluvia, Llull Blanq. 12. Vench-los gran pluja, e ploch tant en aquela saó, Jaume I, Cròn. 239. Començà de ploure en la nit, doc. a. 1390 (Ardits, i, 4). Encara que plogui, un no es mulla, Pons Com an. 176.
|| 2. intr. Caure del cel. A cap de XL jorns plourà del cel aygua qui serà en axí blanca con a let, Llull Gentil 257. Ha plogut molta pedra, Lacavalleria Gazoph. Es-se dit que avie plogut sanch, Pou Thes. Puer. 212. Als ocells els plovia el cobejat mannà, Ruyra Flames 62.
|| 3. tr. Fer caure o baixar del cel. Plogué nostre Senyor en lo desert magna als fills de Ysraell, Lun. 48. Los vostres núuols ploguen gotes de ros discret, Viudes donz. 655. Ploveu lo Just, vessau vostra rosada, Verdaguer Bethlem 69.
|| 4. intr., fig. Caure o sobrevenir en abundància. Los damnats neguna consolació tenen, que no... plou sobre ells alguna misericòrdia, Cordial 38 vo. Fer plourer una granallada de darts sobre dels enemichs, Lacavalleria Gazoph. Deixant caure ses flors..., de l'aromer ne plouen de groguenques, Canigó iii. Plouen desgràcies una derrera s'altra, Ignor. 48.
    Loc.—a) Ploure a bots i barrals, o bota canal, o a cànters, o a portadores: ploure amb gran intensitat.—b) Ploure sobre mullat (or., occ., val.) o ploure damunt banyat (bal.): sobrevenir una desgràcia o una cosa bona al poc temps d'haver-ne ocorregut una altra del mateix caràcter.—c) No plourà d'aquest tro: significa que no succeirà allò que algú suposa.—d) Això ho fa, que no plou! (Cat.); Vet aquí per què no plou! (Bal.): es diu quan algú fa o diu una cosa molt estranya.—e) Com ara plouen figues!: es diu per significar que no es farà o no serà una cosa així com altri suposa.—f) Enviar algú allà on no hi plou: enviar-lo a mal viatge, deseixir-se'n, no voler-ne saber res.—g) Escoltar o sentir una cosa com qui sent ploure: no escoltar-la, o sentir-la sense fer-ne cas.—h) Quan no hi plou, hi degota: es diu referint-se a una persona, família, etc., que sempre està sofrint desgràcies, que tot just ha sortit d'un estat dolent i ja hi torna caure.—i) Fer com a Valldaura (o com a Ridaura), que, quan plou, la deixen caure: anar sense paraigua mentre plou.
    Refr.—a) «Sempre plou sobre mullat»; «Sempre plou a on hi ha més fang»: es diu per significar que les desgràcies solen acumular-se damunt els que ja eren dissortats, i al revés, la bona sort, els diners, etc., solen recaure damunt els que ja eren rics o ben sortats.—b) «Allà on pensen que no hi plou, no hi poden estar de goteres»: significa que les aparences enganyen, i sobretot que moltes vegades els que semblen rics o feliços estan carregats de deutes o de desgràcies.—c) «Quan un es pensa que plourà, surt el sol»: significa que les coses solen succeir de manera molt diferent de la que havíem prevista o imaginada.—d) «Que ploga molt i espès, mentres no em toqui s'escarpó»: vol dir que ens és indiferent si succeeixen coses perilloses, mentre no ens arribin a afectar (Mall.).—e) «A tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou»: significa que pertot succeeixen les mateixes coses, perquè els homes són gairebé iguals a tot arreu.—f) «No plou, per qui anar-se'n vol»: indica que el qui té voluntat de fer una cosa no es deixa vèncer per les dificultats.—g) «Quan plou molt, no hi val paraigua»: significa que contra la força major no hi ha defensa possible.—h) «Cadascú a casa seva sap on s'hi plou»: vol dir que cadascú sap els secrets de la pròpia casa o familia.—i) «Plou quan Déu vol»; «Quan Déu vol, s'ennuvola i plou»; «Quan Déu vol, de tot vent plou»; «Quan Déu vol, sense núvol plou»: expressa la idea de la providència i omnipotència de Déu.—j) «Sempre plou quan no hi ha escola»: significa que sovint els esdeveniments que no podem controlar ocorren quan són inoportuns i deixen de presentar-se en els moments en què serien oportuns o beneficiosos.—l) «Mai plou a gust de tots»; «Per ploure, venint-hi bé tothom, no plouria mai»: vol dir que en tota cosa generalment estan dividides les opinions.—m) «Tant com en plou, el vent n'eixuga»: es diu referint-se a les persones que gasten tot el que guanyen.—n) «Bon dia és el que plou, si no pedrega»: indica que els esdeveniments considerats perjudicials han de considerar-se acceptables mentre no vinguin desgràcies més grosses.—o) «Si plou a migdia, plou tot el dia».—p) «Que plogui, mentre Fluvià no es mogui»: es diu per acceptar les adversitats mentre no siguin molt fortes.—q) «Si plou de tramuntana, plou de bona gana».—r) «Si plou per sant Antoni, pluja del dimoni».—s) «Si plou pel febrer, tot va bé».—t) «Per la Candelera, si no plou al davant, plou al darrera».—u) «Si plou per sant Jordi, tuturut ordi».—v) «El llevant la mou, la tramuntana la plou».
    Fon.: plɔ́wɾə (or., eiv.); plɔ́wɾe (occ.); plɔ̞́wɾe (val.); plɔ̞́wɾə (mall., men.); pʎɔ́wɾe (Bonansa, Tamarit de la L., Fraga); pɾɔ́wɾa (Alg.).
    Conjug.: segons el model moure.
    Etim.: del llatí vg. plovĕre, var. del clàssic pluĕre, mat. sign.