DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POBLAT
|| 1. adj. ant. Establert com a habitant; domiciliat en tal o tal poble o comarca. Un cavaller bo e espert qui és poblat en Vallès, Muntaner Cròn., c. 277. Negú havia sentit aquest furt sinó un vell poblat en aquell loch, Alegre Transf. 18. a) m. Habitant. Que algun poblat o habitant en la ciutat e illa no se'n gose exir sens special licència del governador, doc. a. 1390 (BSAL, ix, 30). Regiment y govern de dita Universitat y dels poblats de aquella, doc. a. 1579 (Segura HSC 148).
|| 2. m. ant. Conjunt d'habitants; població, gent. Yo son aquella ciutat | que plorava Jeremies, | sola, plena de poblat, Turmeda Diuis. 10.
|| 3. m. Lloc on hi ha cases i habitants; cast. poblado. No'ls lexen estar en pau ni en plans ni en munts ni en los boscatges ni en locs agrests ni en poblats, Llull Cont. 109, 24. Dix la Verge Maria: Si fóssem en poblat, jo us ordenaria un exerop, Pere Pasqual, Obres, i, 46. Especialment: a) Poble petit, de poques cases. El tros de cama que li mancava, l'havia deixat... dins un poblat de mala mort de les muntanyes cantàbriques, Riber Miny. 98.
    Var. ort. ant.: popblat (doc. a. 1508, ap. Miret Templers 576).