DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PODRIR v. tr.
Corrompre, descompondre una matèria animal o vegetal per l'acció de bactèries, fongs, etc.; refl. (i ant. intr.), corrompre's, descompondre's per la dita acció; cast. podrir. Es natural cosa al cors que sens l'ànima sia corromput e podrit e consumat, Llull Cont. 320, 19. Los prínceps... veg que moren e que hom los met sots la terra, e axí com altres hòmens veg que puden e que podrexen, Llull Cont. 111, 26. Atant bona dona era aquella que en terra podreix, Metge Somni iv. Lo peu li pudrí e li caygué, Eximplis, ii, 56. Com s'orinava | e freçejava | tant y sovint | lo lit podrint, Spill 2382. Se'ls fa... un mal, als ocells, que se'ls podrex lo fetge, Anim. caçar 63. Una gotera podreix una jàssera, Ignor. 69. Abans que el feix posi brom | i la llenya se podresca, Colom Juven.
    Fon.: puðɾí (or., occ., bal.); puðɾíɾ, poðɾíɾ (val.); poðɾí (Palma, Manacor); pɾoðí (mall. molt vulgar).
    Etim.: del llatí pŭtrīre, mat. sign.