DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POESIA f.: cast. poesía.
I. || 1. Art de fer obra literària de ficció, i especialment en vers. Les paraules de la altesa vostra, que totes eren ficcions de poesia, Tirant, c. 145. Poesia és una fervor de exquisitament trobar guiant la fantasia en ornadament escriure lo que haurà trobat, Francesch Alegre 136 (ap. Aguiló Dicc.). Qui la virtut conega de l'alta poesia, Salvà Poes. 130.
|| 2. Obra en vers. Dir... meravelles | de cent novelles | e facecies | phylosophies..., poesies | e tragedies, Spill 2869. Lig los més dies | totes les sues pohesies, Somni J. Joan 799.
|| 3. Gènere d'obres en vers; conjunt d'obres en vers, sia d'un poeta, d'un conjunt de poetes, d'un país, etc. Ja prou se declara lo que he volgut que fos: poesia pròpiament regional, Costa Agre terra i.
II. Bellesa de contingut i de forma que es troba en una obra literària, i per ext., tota bellesa que commou delitosament el cor i la imaginació. Disfrutasses... tota la hermosura del sol, la poesia de la lluna, Penya Mos. iii, 33. Canta el cor d'inefable poesia, Costa Poes. 3. Aquells llibres que tenen la grandesa de les heroiques gestes... y la poesia misteriosa de les rondalles de fades, Obrador Arq. lit. 39.
    Fon.: puəzíə (Barc.); poesía (Val.); poəzíə (Mall.).
    Intens. (en el I, || 2): poesiassa, poesieta.
    Etim.: pres del llatí poësis, mat. sign., amb adopció del sufix -ia.