Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  poliol
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POLIOL m.
|| 1. Planta labiada de l'espècie Teucrium Polium, de fulles oblongues o lanceolato-linears, flors blanques i a vegades purpúries, en capítols terminals ovoides o globulosos, amb calze acampanat; cast. poleo, zamarrilla.
|| 2. imatge  Planta labiada de l'espècie Mentha pulegium, de fulles petites, ovades o el·líptiques, flors rosades o liliàcies en glomèruls axil·lars multiflors, compactes, calze tubulós, pelut, amb cinc dents lanceolato-acuminades; és planta d'olor molt agradable i es cria per la vora de l'aigua i llocs humits; té aplicacions medicinals i s'empra també per a aromatitzar les sopes; cast. poleo real. En català rep també els noms especials de poliol negre i poliol d'aigua. Medicina atractiva per sa natura... axí com poliol cervi e armoniac, Alcoatí 60. Lo poliol | secat al sol | veuràs florit, Spill 11557. Tres fulles de pulioll [sic] ab de bon vin blanch, Flos medic. 172. Del polioll aquesta és la primera virtut, que si la fembra prenyada menja d'ella, moltes vegades, fer-l'a avortar, Macer Erbes. Puliol se sembra y se planta de rael y de branca, en la entrada del estiu, y florex a mig nohembre... Lo poliol és admirable per prouocar y fer venir la mesada a la dona, cuyt ab vi blanch y begut. Lo perfum del poliol fa morir las puças. Lo emplastre fet de puliol cuyt ab vi mitiga la dolor de la siàtica, Agustí Secr. 36.
|| 3. Poliol blanc: a) Planta labiada Mentha pulegium (V. poliol || 2).—b) Planta labiada de l'espècie Micromeria marifolia, arbust llenyós i dur a la base, de fulles ovades o oblongues, flors branques amb pics violats, en glomèruls multiflors, de calze tubulós; es fa per terrenys calcaris, àrids i pedregosos; cast. ajedrea blanca.c) Planta labiada de l'espècie Satureia fruticosa, que, segons Font i Quer, és el poliol més estimat, floreix al pic de l'estiu, i els pastors i camperols en cullen i venen a manats, a bon preu (Masclans Pl. 178).—d) Planta labiada de les espècies Calamintha officinalis i Calamintha nepeta (val.).—e) Planta labiada de l'espècie Melissa officinalis (val.). (V. tarongina).—f) Planta labiada de l'espècie Preslia cervina (val.).
    Var. form.:
poriol, periol, poniol.
    Refr.

—«Ja et conec, herbeta: poriol te dius»: es diu a algú per indicar-li que el coneixem bé i hem descobert les seves intencions (Mall., Men.).
    Fon.:
puɫiɔ́ɫ (or.); poɫiɔ̞́ɫ (occ., val.); pəɾiɔ̞́ɫ (mall.); puɾiɔ̞́ɫ (men.).
    Sinòn.:
— || 1: farigola, capsigranyera, herba de capsigrany, herba de sant Ponç, herba capcera, herba cuquera, herba de cucs, llengua de passerell, orella de rata, timó mascle;— || 2: herba cuquera, herba de sant Ponç;— || 3d: calaments, rementerola;— || 3e: arangí, cidrac, citronella, herba abellera, melissa, tarongí, tarongina.
    Etim.:
derivat, amb el sufix -ŏlu, del llatí polĭum, mat. sign. || 1, o del llatí pulegĭum, mat. sign. || 2.