DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. POLSAR v.
|| 1. tr. Prendre el pols a algú per observar la seva intensitat o velocitat; cast. pulsar. Senyor metge que és vengut, | polsant-la fa mala cara, Ignor. 34. a) fig. Observar discretament, amb precaució. Creyent que li ficaven els dits a la boca per a polsar-li els sentiments, Pons Auca 319.
|| 2. tr. Tocar, empènyer amb la mà; cast. pulsar. Abans de polsar el timbre de la porta, Casp Proses 83.
|| 3. tr. Tocar, sonar un instrument de corda; cast. pulsar. Cítara que en el cel polsa Nostre Senyor, Verdaguer Flors Mar. 68. Sentia per la mà del jove | polsada l'arpa d'or, Alcover Poem. Bíbl. 66.
|| 4. intr. Bategar, deixar-se sentir el pols; cast. pulsar, latir. Tisbe viu lo cors sangonós qui encara polsava, Alegre Transf. 29. On és Barcelona, Capital! | on polsa a viu un cor de milions d'homes, Cerdà Llengua 35.
    Loc.
—No deixar polsar algú: no deixar-lo alenar; matar-lo immediatament; fer-lo treballar sense interrupció (Mall.).
    Fon.: puɫsá (or.); poɫsáɾ (val.); poɫsá (mall.).
    Etim.: del llatí pŭlsare, mat. sign.

2. POLSAR v.
|| 1. tr. Agafar una polsada, sobretot de rapè; cast. tomar un polvo. Mossèn Gaspar... tragué tabac, el polsà i esperà l'esternut alliberador, Espriu Anys 37.
|| 2. intr. Fugir aixecant pols; anar-se'n ràpidament. «Polsa!»: escapa't, fuig (Oliana, ap. Aguiló Dicc.).
    Etim.: derivat de pols, art. 2.