Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  polze
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POLZE m.
El dit gros de la mà; cast. pulgar. Li fonch atrobat en lo polze de la man dreta un anell d'or, Curial, iii, 44. Estrenyent-li molt fortment los polzes de les mans, Eximplis, ii, 283. Fes-ne troços tan grans com lo dit polze, Robert Coch 34 vo.
    Loc.

Portar-la baix polze: portar segona intenció, esser molt astut i previsor (val.).
    Var. ort.
(incorrectes): polse (Alegre Transf. 84); polçe (Tres. Pobr. 30); polsa (doc. a. 1396, ap. Hist. Sóller, i, 246); pólser (Oller Rur. Urb. 147); pólzer (Lunari, a. 1568).
    Var. form.
(dialectals): polzo (Ab lo polzo de la sua mà dreta, Carbonell Ex. Joan II, c. 23; Ja no's podia acostar sinó ab gran treball lo polço a la boca, ibid.; Al cap del dit del polso gran, Flos medic. 94 vo; Ab els dits polsos, Casellas Sots 21); pols (Amb s'ungla des dit pols, Maura Aygof. 50; Subjectant-lo ab lo dit polç, Galmés Flor 155).
    Fon.:
póɫzə (or., bal.); póɫze (occ., Cast.); póɫse (Val.); póɫzeɾ (Dénia); póɫs (mall., men.).
    Etim.:
del llatí pōllĭce, mat. sign. En la forma pols ha influït l'analogia del mot pols <pŭlsu.