DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POM m.: cast. pomo.
I. || 1. Fruit carnós, d'exocarpi blan i endocarpi membranós o cartilaginós. Lo pom del paradís, Hom. Org. 6 vo. Adam... se moc a menjar lo pom que vós avíets vedat, Llull Cont. 53, 18. Eva acordant... lo pom mordé, Spill 12905. Ne tocar hortaliça, fruytes ne poms de algun hortolà, Mostassaf 105. Si com decau la rama e lo pom | si la rael de l'arbre hom tallava, Ausiàs March, xxvi. Medicaments qui tempradament dissequen, axí com... poms de ciprés, Cauliach Coll., ll. iv, d. 2a, c. 2. a) Objecte que imita la forma d'un fruit carnós i rodonenc. Venus, Pal·las e Juno... portaven d'or un pom... en alt mirable artefici obrat... hi era lo pom en figura de una testa de la deessa Discòrdia, Corella Obres 287.
|| 2. ant. Pòmul. Per què no se engendra barba en lo front e en los poms de la faç, Albert G., Ques. Gota rosa... apar en la cara e pròplament en lo nas, e en los poms de les galtes, Cauliach Coll., ll. vi, d. 2a, c. 2.
|| 3. a) Pom d'amor: varietat de clavells petitets, apilotats (Ulldecona). Aquí veurets roses... e poms d'amor e murteyles, Turmeda Diuis. 6. Abunda en precioses herbes... així com és romaní... sajorida, gezmir, maravelles, pom d'amor, Eximenis Reg. 26.—b) Pom de moro: planta de la família de les compostes, espècie Urospermum Dalechampii (Men.). (V. cuixabarba).—c) Pom de neu: planta de l'espècie Viburnum opulus (La Selva).
II. || 1. Peça esfèrica o rodonenca de metall, de fusta o d'altra matèria sòlida, posada en una barana, moble, etc., com a acabament d'un barrot, d'un element vertical, o en una porta, calaix, etc., com a agafador o element ornamental; cast. pomo, manzanilla, perilla, remate. Ab lo pom del bordó e'ls pits va brocar envers ell, Muntaner Cròn., c. 275. Un pom de lautó de la senyera, doc. a. 1370 (Miret Templers 558). Per pintar lo pom, pal e tallador de la tenda, doc. a. 1440 (Arx. Gral. R. Val.). Per rahó e preu de fer un pom de coure e daurar aquell e fer dos smalts ab senyal reyal per a la pala del penell, doc. a. 1441 (mat. arx.). Sol exit, los poms alts de les tendes relluhien molt, Tirant, c. 60. Aquest papalló... alt en la sumitat hauia un pom molt gros d'or, Curial, ii, 36. Fa girar el pom de la porta del passadís, Pla Carrer 70. Poms del llit; pom de l'escala; poms d'una cadira; etc. Pom d'un pal de barca: la peça rodonenca posada a l'extrem del pal. Pom del bastó: la peça més gruixuda, generalment rodonenca, que corona la part superior d'un bastó; cast. puño. Manejant una vergueta ab pom com a de plata, Ignor. 3. Pom de l'espasa: l'extrem rodonenc del mantí d'una espasa. Per rahó de una spasa guarnida per obs del senyor Rey, ço és, per lo pom e cruera, doc. a. 1415 (Arx. Gral. R. Val.). Veuríeu punyals..., crueres y poms del temps de les chapes, Brama llaur. 132. Mentres l'un feya la fulla, | treballava l'altre el pom, Picó Engl. 34. Pom de figa o de pera, de l'espasa: el pom d'espasa que tenia una petita prolongació i resultava piriforme: Una spasa bastarda ab pom de figa blanch, doc. a. 1443 (BSCC, vii, 300).Pom de la sella: peça de ferro rodonenca, que sobressurt a la part davantera de la sella, i serveix per a agafar-s'hi el cavalcador. Havia deixat les regnes en el pom de la sella, Pous Empord. 167.
|| 2. Bolla d'or o d'altre metall preciós que els reis portaven en la mà com a emblema de poder suprem; cast. pomo, globo. Ab la corona en testa e ab lo pom an la mà destra e ab la verga en la mà sinistra, ab vestidures reyals, anà-se'n cavalcant al palau, Muntaner Cròn., c. 185. En la man dreta ceptre e en la sinistra pom reyal tenga, Ordin. Pal. 208. Tinent en lo cap la corona e en la mà dreta lo ceptre e en l'esquerra lo pom, doc. a. 1394 (Botet Mon. iii, 362). Lo septre us veig en mà dreta portar, | en l'altre part lo pom d'or qui denota | lo mon subdit, Bernat Miquel (Cançon. Univ. 22).
|| 3. Bolla de ferro que serveix de contrapès d'una romana (Mall.); cast. contrapeso. a) ant. Bolla que servia per a assenyalar la vinguda de vaixells, des del castell de Montjuïc. Vetes de hissar los poms de Montjuich, doc. a. 1632 (Aguiló Dicc.).
|| 4. Vas de vidre, petit i de forma rodonenca, que serveix per a tenir ungüents o aigües oloroses; cast. pomo. Per preu de quatre poms de vidre per a metre lo dit oli, doc. a. 1486 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 5. Ram de flors; cast. ramo. Podran presentar lo ram o poms a las novias, doc. a. 1691 (Segura HSC 291). El piset d'En Lluís, rublert tot ell de poms y toyas, semblava una primavera, Pons Auca 25.
|| 6. Conjunt de fruits reunits en un brot; conjunt d'espigues que neixen d'una mateixa arrel; cast. gajo, pomo, macolla. «Un pom de cireres, de garrofes, de tomates, d'avellanes», etc. Es diu principalment en la regió meridional del Principat i en el País Valencià.
|| 7. Manat, feix de coses reunides amb certa simetria; cast. mazo. Penjaven dels cabirons... els poms de panolletes de panís, Pascual Tirado (BSCC, vii, 323).
|| 8. Bulb (Mall.); cast. bulbo. Agafa cebes de bon pom y treu-les es cor, Ignor. 66. Pom de col-flori: la flor de col encara no badada. a) Poncella, botó de flor (Men., Eiv.); cast. capullo.
|| 9. Fruit de la carxofera (Sineu, Lloret de VA); cast. alcachofa.
    Loc.—a) Com un pom de flors: es diu de les persones molt boniques o esveltes. Té una filla com un pom de flors, Vilanova Obres, iv, 127.—b) Tenir un cap bo per a un pom d'escala: tenir el cap buit, no tenir seny.
    Fon.: póm (or., occ., val., bal.).
    Etim.: del llatí pōmu, mat. sign. I.