Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  pomera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POMERA f. i POMER m.
|| 1. imatge  Arbre de la família de les rosàcies, espècie Pirus malus, que es fa de quatre fins a deu metres d'alçada, té les fulles ovades estretes i un poc velloses, flors blanques-rosades en corimbe, de pètals quasi rodons, i fruit globós de cinc cel·letes amb polpa dolça i aromàtica; cast. manzano. En axí com datiler per cors natural leva dàtils e la pomera pomes, Llull Cont. 265, 20. Dos pomers hauia en una vinya, Llull Felix, pt. v, c. 2. Havia en l'ort de Ruben un pomer carregat de pomes, Serra Gèn. 262. Floreix immòbil la pomera blanca, Maragall Enllà 7. Sobre les rengleres florides | dels pomers, sembla que ha nevat, Jampy Lliris 34. Blanca de flor és la pomera, Riber Sol ixent 21.
|| 2. Pomera borda: a) Planta rosàcia de l'espècie Sorbus aria (Mall.). (V. moixera, art. 2, || 1).—b) Arbre de l'espècie Pirus silvestris.
|| 3. Pomer de sant Joan: planta de l'espècie Crataegus azarolus (Conflent). (V. atzeroler).
|| 4. Pomera d'Indies: planta americana de l'espècie Anona; cast. chirimoyo.
|| 5. Pomera de pastor: planta ramnàcia de l'espècie Paliurus australis (St. Feliu de G.). (V. arn).
|| 6. Pomera rosa: planta d'un metre d'alçada, que té les fulles dures, lluentes i ovalades, les flors blanques i el fruit petit, vermell i ovalat, de gust dolç i agradable; cast. murtilla, murtín (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.:
puméɾə (Rupit, Borredà, Barc., Igualada, Vendrell, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q., Sóller, Men., Eiv.); poméɾɛ (Tremp, Urgell, Falset, Vinaròs, Sueca, Alcoi); poméɾa (Pont de S., Pobla de S., Benassal, Llucena, Val., Cullera, Xàtiva, Pego, Al.); pomέɾa (Esterri d'À.); pomέɾɛ (Sort); poméɾə (Mall.); pumé (Rosselló, Cerdanya, Capcir, Conflent, Vallespir, Pobla de L., Bagà, Plana de Vic, Puigcerdà, Ribes); pomé (Andorra, Organyà, Oliana, Ponts, Balaguer, Montsonís).
    Intens.:
—a) Augm.: pomerassa, pomeràs.—b) Dim.: pomereta, pomeret; pomereua; pomeriua; pomerona, pomeró; pomerica, pomeric.—c) Pejor.: pomerota, pomerot.
    Etim.:
del llatí pomarĭa i pomarĭu, mat. sign. || 1.