DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PONCELLA (i ant. puncella). f.
|| 1. Dona verge; cast. doncella. Totes les vegades que hom jaurà ab eyles les trobarà punceles, Llull Gentil 287. Si negú forza puncela, ho la prena per muyler... ho li do marit de sa valor, Usatges, segle XIII (Anuari IEC, i, 299). E forçaven les fembres viudes e poncelles e les altres, Desclot Cròn., c. 141. Punceyla neguna ne viuda... no deu esser forçada per nuyla persona de pendre marit, Cost. Tort. V, i, 11. Aquella poncella era sposada d'un jove apellat Indibilis, Scachs 17.
|| 2. Flor abans d'obrir-se; cast. botón, pimpollo, capullo. D'aquell roser ses ponselles, Aguiló Poes. 44. Com les abelles | pel front de les poncelles | que en sa brosta desclou l'alè d'abril, Canigó xii.
|| 3. Arbre de l'espècie Populus nigra, subsp. typica (La Selva, ap. Masclans Pl. 180).
    Fon.: punséʎə (or., men., eiv.); ponséʎɛ (Ll.); ponséʎa (Tortosa, val.); ponséʎə (mall.); punzéʎə (Solsona); ponzéʎɛ (Sort).
    Intens.:—a) Augm.: poncellassa.—b) Dim.: poncelleta, poncelleua, poncelliua, poncellica, poncellona.—c) Pejor.: poncellota, poncellot.
    Etim.: del llatí pullĭcĕlla, ‘polleta’.