Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pont
veure  2. pont
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PONT m.
|| 1. Construcció feta sobre una depressió o un obstacle (riu, braç de mar, ferrocarril, etc.) per a donar pas des d'una vora a l'altra; cast. puente. Que 'n faés un espital e un pont... e lo pont preposà fer per ço que los pelegrins e altres gents ne passassen e que en l'aygua no's negassen, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Trenca lo pont per hon est passat, Metge Somni iv. Féu fer dins lo port un gran pont de fusta, Tirant c. 86. Passar no puch sinó per aquest pont, Ausiàs March, lxxxix. Obre ton ull de pedra, pont de Ceret, Canigó viii. Pont d'arcades: el que descansa damunt arcs i pilastres. Pont suspès o penjant: el que té el seu sòl suspès amb cadenes o cables que travessen d'una vora a l'altra de la depressió o obstacle. Pont llevadís (ant. pont de balança): postissada que es podia mantenir alçada verticalment a la paret d'un castell o mur i es podia abaixar per l'acció de cadenes fins a posar-se horitzontal de vora a vora del vall per a permetre el pas sobre aquest. Pont de barques: el format per peces de fusta posades horitzontalment damunt barques o altres cossos flotants. Tornaren-se'n al castell... e feren-hi un pont de fusta levadís ab cadenes de ferro per alsar-lo e auallar, Tirant, c. 289. Pont del Diable: nom que porten diferents ponts antics i de grans arcades, sobre els quals es conten llegendes més o menys fantàstiques. Fer pont una cosa: formar com un arc o arcada a certa distància del sòl. a) fig. Fer pont: prolongar unes vacances fins a unir-les amb un diumenge o dia festiu pròxim.
|| 2. Construcció amb obertura corba, a semblança de l'arcada d'un pont; arc de construcció (Men.); cast. arco. La reyna de Nàpols... com arribà en Sicília, en Palerm li feren pont, e aquell enramaren de murta, doc. a. 1502 (BSAL, vii, 151). a) El pont de sant Martí: l'arc de Sant Martí o iris (Pobla de L., Castellbò).
|| 3. Plataforma construïda damunt la coberta alta, a la part de proa d'un vaixell i en el sentit de babord a estribord, destinada als oficials de guàrdia i a facilitar el pas d'un costat a l'altre del buc; cast. puente. Pont alt o Pont de comandament: el lloc alterós situat damunt la coberta d'un vaixell i destinat a estar-hi el capità o els oficials que dirigeixen la maniobra.
|| 4. Cadascuna de les cobertes d'un vaixell; cast. puente. «Ha arribat un vapor de tres ponts».
|| 5. Nom de diferents peces o objectes que per la seva forma, posició o ús s'assemblen a un pont de construcció. a) Creu feta amb dos pals de treure la barca, que serveix per a salvar un clot que hi hagi a la sorra, el qual impediria que aquesta es mantingués anivellada (Costa de Llevant, Costa de Ponent).—b) Peça corba semicircular de ferro o d'acer que serveix per a ajuntar la tapa d'una boca de carbonera y per reforçar el cel d'una caixa de foc; cast. grapón.c) Biga travessera, que aguanta la balustrada dels dos vessants de la teulada (Aitona, Fraga, Calasseit).—d) Tancador de la capa pluvial; cast. broche. Una capa de brocat vert en lo pont de plata; altra capa brodada de imatges: té a la capilla nostra Señora y al pont les armes de Janer, doc. a. 1578 (Est. Univ. xiii, 428).—e) Planxeta interior del pany de porta, que, amb una altra del davant, forma la caixa on van subjectes les altres peces.—f) Els lligaments que uneixen el buldau de suro a un tresmall i la porció de buldau d'entre els dos lligaments (BDC, xiv, 56).—g) Peça que uneix els dos vidres d'unes ulleres i que es posa encavalcada damunt el nas del qui les porta.—h) En el teler, la peça que passant per damunt va de bancada a bancada i porta fixats els suports que aguanten el portapinte.—i) Additament lateral que tenen certes llançadores, amb una combinació adequada perquè la trama en surti amb regularitat de tibantor determinada.—j) Peça petita col·locada perpendicularment damunt la tapadora d'un violí, violoncel o instrument semblant, i que serveix per a mantenir alçades i separades les cordes.—l) Fusteta que va posada transversalment a la part inferior de la caixa d'una guitarra, i que té foradets per on passen i es subjecten les cordes.—m) Ferro que uneix els dos costats de la brilla o mos, i va posada dins la boca de l'animal (Mall.)—n) Planxeta de ferro voltada a la qual enganxen la bístia que roda en el vògit (Pineda).—o) Dos arçons de bast units i muntats.—p) Espai que en el botó del carro va de l'un raig a l'altre (BDC, xxii, 185).—q) Arc de fusta que en temps de batuda es posa damunt els braços del carro de pagès per evitar que les garbes, palla o altra càrrega lleugera de què el carro vagi massa ple, toquin l'esquena de l'animal.—r) Peça de metall destinada a passar-hi la sofra per dintre, evitant que vagi d'un costat a l'altre (Barc.).—s) Esquena que forma la rella a causa de la seva curvatura (Mall.).—t) Peça d'or amb què s'uneix una dent postissa amb les dues dents naturals immediates.—u) Pelvis, sobretot de les dones i en relació amb l'infantament.—v) Pont del peu: la part còncava situada en el centre de la planta del peu. Pont del nas: la part superior de la protuberància nasal. En el pont del nas se li marcava el séc de les ulleres, Plana Sta. Mar. 157. Un nas d'òliba, baix de pont, Vayreda Puny. 83.—w) Pont de calafat: plataforma flotant damunt la qual es posen els calafats i altres obrers ocupats en treballs de calafateig, neteja o pintura del buc d'un vaixell fondejat; cast. batea.x) Pont de serviola: instal·lació muntada sobre la coberta alta, a proa, que serveix perquè s'hi col·loqui el serviola.—y) Pont volant: bastiment que els paletes fan sortir de les obertures superiors d'una casa per sostenir la sola on es col·loquen els obrers per a adobar la façana, la cornisa o altres elements exteriors.—z) Pont de Varoli: protuberància anular que uneix les dues meitats del cervell.
|| 6. Figura de dansa que consistia a donar-se les mans els qui formaven parella i alçar-les al nivell del cap perquè els altres balladors passessin per sota.
|| 7. El Pont: joc de nenes, en què s'agafen amb els braços estesos, la primera recolza el braç a la paret i les altres diuen: «El pont és espatllat, | de l'emprim-prim permerol; | el pont és espatllat, | del ram de l'oriol. | Feu-lo adobar | de l'emprim... | feu-lo adobar | del ram... | Els ferrers ja en fan | de l'emprim... | els ferrers ja en fan | del ram... | ¿Per quin pont passarem? | de l'emprim... | ¿per quin pont passarem? | del ram... | Pel pont de les bruixes. Ai, que bruixes!» Ho repeteixen tot, dient al final: «Pel pont de les puces. | Ai, que puces!»; segueixen repetint-ho, canviant cada vegada el nom dels animals: «els escarabats», «les rates», etc. Cada vegada que canvien d'estrofa, o sia, a cada canvi de nom d'animal, una noia passa per sota el pont format pel braç de la primera recolzat a la paret. Quan han passat totes, canten: «¿Qui en compra peres | del mes de maig? | ¿Qui se les acaba? | O'sinós, me'n vaig». Van dient això fins que cauen totes al plegat. (Vic).
Pont: llin. existent a Castellolí, Celrà, Barc., Igualada, Valls, Aranyó, Pla de Cabra, Val., Albaida, Altea, Vilajoiosa, Mall., Men., etc. Hi ha la variant purament gràfica Pon, existent a Barc., Almenar, Aristot, Verdú, etc.
Pont: nom freqüent en la toponímia. a) El Pont: llogaret del municipi de Santa Maria de Palautordera.—b) Pont Alentorn: llogaret del districte municipal d'Artesa de Segre (Urgell).—c) El Pont d'Armentera: vila de 900 habitants situada en el Camp de Tarragona, a 14 quilòmetres de Valls.—d) Pont de Bar: poblet del municipi de Toloriu (Urgellet).—e) Pont de Cabrianes: poblet del districte municipal de Sant Fruitós de Bages.—f) Pont de Claverol: poblet del municipi de Claverol (Conca de Tremp).—g) Pont de Molins: poble de 500 habitants situat en l'Alt Empordà, a 8 quilòmetres de Figueres.—h) Pont de Raventí: poblet del districte municipal de Cercs (Berguedà).—i) El Pont de Suert: poble de 1.000 habitants situat en el Ribagorça, a la vorera esquerra del Noguera Ribagorçana, frontera amb Aragó.—j) El Pont de Vilumara: poble de 1.200 habitants pertanyent al municipi de Rocafort (Pla de Bages).—l) El Pont de la Coromina: poble del districte municipal de Cardona.—m) Es Pont d'Inca: poble del municipi de Marratxí, a cinc quilòmetres de Palma (Mall.).—n) Pont Major: poblet situat a tres quilòmetres de la ciutat de Girona.—o) Pont Palanca: poblet del districte municipal de l'Espluga de Francolí.
    Loc.
—a) Pont dels ases: dificultat que es troba en alguna ciència, on s'encallen molts.—b) Fer el pont de plata: facilitar a algú la superació de les dificultats que troba.—c) Alçar el pont a algú: manifestar-se incompatible o barallat amb ell (Eiv.). «No sé què s'ha figurat, aquest! M'ha alçat es pont, i no vol sebre res de mi!»—d) Fer el tonto per no pagar el pont: fingir ignorància o ingenuïtat per evitar-se molèsties.—e) La raó del pont de Lleida: paga i calla: es diu referint-se a una arbitrarietat de les autoritats contra la qual és inútil protestar.
    Fon.:
pɔ́n (or., occ., Cast., eiv.); pɔ̞́nt (Val., Al., Mall., Men.); pún (Ross., Capcir, Conflent, Vallespir, Cerdanya); pón (Gir.).
    Intens.:
—a) Augm.: pontàs, pontarro, pontarràs.—b) Dim.: pontet, pontetxo, pontel·lo, ponteu, pontí, pontic, pontiu, pontarrí, pontarró.—c) Pejor.: pontot.
    Etim.:
del llatí pŏnte, mat. sign. || 1.

2. PONT m.
Dur el pont: estar de moda, esser el campió, el dominador (Men.).
    Etim.:
de dur el pondo, modificat per analogia de pont art. 1.