Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pop
veure  2. pop
veure  3. pop
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. POP (dial. polp). m.
|| 1. imatge  Mol·lusc cefalòpode de diverses espècies del gènere Octopus, de cos oval en forma de sac, cap gros amb un bec, i vuit llargs tentacles a manera de cames, proveïts de xucladors amb els quals s'adhereixen a les roques i als animals que agafen per alimentar-se'n; cast. pulpo. Com austor e esparver e cavall e leó e amfós e salmó, que fa pus bell nomenar que gall ni voltor ni ca ni ase ni rajada ni polp, Llull Cont. 359, 21. Aquells braços solts e desempachats qui de polp paria que fossen, Curial, iii, 63. Eren més que un pop aficadissos, Aguiló Poes. 164. Els tentàculs d'un pop aferrat a una roca, Rosselló Many. 136. Pop andritxol: és molt petit i molt bo (Llucmajor). Polp blanc: varietat de pop blanquinós i de cames molt primes (Eiv.). Polp blanquet: l'espècie Eledone Aldrovandi (Boscà Fauna Val. 485). Polp meixquer (val.) o pop mosquit (bal.): l'espècie Eledone moschata, varietat de pop petit i que fa olor, de manera que per a menjar-lo l'han de pelar. Pop trobiguera: varietat de pop prim i de cames molt llargues, que no es fa gaire gros (Llucmajor). Pop ver: varietat de pop que té les cames més llargues que l'ordinari, es fa molt gros i és el millor per a esser menjat (Mall.). El pop es sol menjar principalment amb ceba i amb arròs.
|| 2. fig. Dona lletja i malgirbada.
|| 3. fig. Persona molt remullada. «He arribat a casa nostra fet un pop», o «remull com un pop». Tornàrem a Roses mullats com pops, Bosch Rec. 257. a) adj. Completament mullat; xop (Men.); cast. calado. «He vingut sense paraigua, i he arribat ben pop». «Sa fieta ha caigut dins es safreig i n'ha sortit ben popa» (Ciutadella).
|| 4. Gran banyadura, remullament total (Empordà, Bal.); cast. remojón. «Si plou, agafarem un bon pop». En haver brusquetjat solíem anar a cercar caragols, y agafàvem cualque pop, fang y brutor a voler, Rosselló Many. 68.
    Loc.
—a) Lleig com un pop: es diu d'una persona molt lletja.—b) Tenir la cara com un pop: tenir la cara molt grossa.—c) Aferrar-se com un pop, o Esser més aferradís que un pop: esser molt enganxadís, demanador o importú (Bal.).—d) Estar més tupat que un pop: estar molt cansat.—e) Posar com un pop: tupar fort, deixar algú ben ablanit a cops.
    Refr.
—a) «Es pop se torna a ses cames»: significa que una persona posada en necessitat apel·la a recursos heroics i gairebé absurds per salvar-se (Mall.).—b) «Es pop mor a sa colàrsega» (Men.).—c) «Sa dona i es pop, tots dos, ben ablanits, són millors»: suposa que convé tupar la dona (Mall.).
    Fon.:
póp (or., occ., mall., men., alg.); póɫp (pir-or., Tortosa, val., eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: popàs, poparro.—b) Dim.: popet, popetxo, popel·lo, popeu, popiu, popí, poparrí, popoi, poparringo, poparrineu, poparrinoi.—c) Pejor.: popot.
    Etim.:
del llatí pōlypu, mat. sign. (< gr. πóλυπος, ‘de molts de peus’).

2. POP m.
Poncella d'una flor (Àreu, Tor).
    Etim.:
del llatí *puppa, ‘noieta’ (Coromines Card. 304).

3. POP topon.
Antic castell dels àrabs que existia a la conca del riu Girona i que dóna nom a una vall on estan situats els pobles de Benigembla, Murla, Parcent i Castells (País Valencià).