DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. POR (ant. paor). f.
|| 1. Torbament de l'ànim davant un perill real o imaginari; cast. miedo. Qui a caritad, no a paor for de Déu, Hom. Org. 2. No aiats paor, doc. a. 1250 (Pujol Docs.). No deu hom aver tan gran paor dels prínceps terrenals com de vós, Llull Cont. 146, 11. Perquè lo ocell no prenga glay ne pahor de la cara del hom, Anim. caçar 42 vo. Tot quant Amor e Por me pogren noure, Ausiàs March, xcii. No pense vostra senyoria que neguna cosa nos faça por, Villena Vita Chr., c. 214. La faç o cara del qui ha por és feta groga, Albert G., Ques. 34. De por i esgarrifances fent lo darrer badall, Atlàntida iii. Aquelles mates, entre les quals les miques de neu li semblaven ulls que el miressin, li feien por, Massó Croq. 151.
|| 2. Aprensió que algú té que s'esdevingui una cosa contrariosa; cast. miedo. Hauien paor que alcun uil hom no'ls mogués barayla, Jaume I, Cròn. 33. Per massa parlar-ne tinch por que no puda, Proc. olives 580. Potser tens por que se't torni rabiosa, Vilanova Obres, xi, 113. Com que no m'havia calçat les botes per por de fer soroll, Ruyra Parada 17. a) dial., Aprensió que algú té que s'esdevingui una cosa, sia dolenta, sia indiferent o bona (Mall.). «Tinc por que no plogui»: em sembla probable que plogui.
|| 3. Fantasma o cosa destinada a produir temor, a espantar; cast. fantasma. Com el Rey va veure aquella por, aquella cara tan negra, tan ruada..., va romandre fret, Alcover Rond. i, 114. Esser lleig com una por: esser una persona molt lletja (Mall.).
|| 4. Fer por: esser una cosa extraordinària, sorprenent per alguna condició dolenta (val.), i per ext., per alguna qualitat molt excessiva, per la seva magnitud desorbitada, etc. (Bal.); cast. ser de miedo. Tenen uns caramulls de dobles de vint de carassa que fan por, Alcover Rond. i, 136. A l'horta n'hi ha uns roserars que fan por, Pous JF 74.
    Loc.—a) Morir-se de por, o Concagar-se de por: tenir molta por.—b) Tenir més por que un dragó, o que una oruga: esser molt poruc, tenir molta por.—c) Tenir més por que vergonya: esser ensems tímid i desvergonyit.—d) Tenir por de ses cuques: tenir por sense causa suficient (Mall., Men.). A Mallorca se sol dir tenir por de ses cuques de Manacor.—e) Tenir por de morir vestit: esser excessivament suspicaç, prendre massa precaucions.—f) Per por de mosques, o Per por de sa por: en previsió de perills possibles (Mall.).—g) No tenir por de frares ni de grameneres: esser molt agosarat (Mall.).
    Refr.—a) «No tinguis por, que jo tremolo»: es diu referint-se als qui procuren donar coratge als altres estant ells en tant o més perill que aquells.—b) «Del mal que hom té por, d'aquell se mor» (Tirant, c. 97).—c) «La por guarda la vinya»: significa que no ès de covards, sinó de previsors, mirar com a possibles els perills i procurar no caure hi.—d) «Quant més por té el ca, més lladra» (i en forma més antiga: «Més lladra lo ca, quant més por ha»): significa que sovint els homes obren amb coratgia mes per temor que per impuls natural d'acometre.—e) «Sa por no és res, en haver-la vista»: vol dir que hi ha moltes coses que ens semblen perilloses però que ben considerades són inofensives.—f) «A qui es mor de por, li fan la sepultura de cagallons» (Cat.); «A qui de por se mor, de merda li fan la fossa» (Val.): es diu per menyspreu als porucs.—g) «Per por de mal any, no deixis de sembrar»; «Qui per por dels ocells no sembra, no cull»; «Si per por dels pardals es deixara de sembrar, tard collirien»: significa que la temor dels perills possibles no ha d'infondre pessimisme ni aturar d'obrar.—h) «Si tens por, compra't un gos»; «Qui té por, que es compri un gos»: es diu per menyspreu als porucs.—i) «A qui té por, les mates semblen homes».—j) «De por i de fred, com més se'n té, més se n'admet»: significa que la por i el fred augmenten si no s'hi posa remei.
    Fon.: pó (Cerdanya, Ripollès, Gironès, Empordà, Garrotxa, Ribes, Andorra, La Seu d'U., Berga, Bagà, Pobla de L., Manresa, Granollers); pó (cat. or. i occ. en general); pɔ̞́ɾ (val.); pɔ̞́ (mall., men.); pú (ross.).
    Var. form. (vulg.): po (Pons Auca 12; Penya Poes. 291).
    Etim.: del llatí pavōre, mat. sign. || 1.

2. POR m. ant.
Porus. Estrenyen los pors de la carn, Arn. Vil. ii, 142. Tallats de tot los pors o pasatges per hon venia lo nodriment, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 1.

3. POR m., grafia ant.,
per porc. Fa XVIII dr. e maala per pors e per perna, Capbr. Ribes 1283, 57.