DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PORGUERES f. pl.
|| 1. Allò que queda en el garbell després de passar-hi el blat o altre cereal, la farina, etc. (or., occ., bal.); cast. granzas, granzones, aechaduras. Donen del blat les porgueres, Sermó Bisbetó 37. No gos comprar forment, blats de porgueres per si mateix per revendre, Mostassaf 114. Les porgueres, vessura o escombriles: Hoc acus, Pou Thes. 153.
|| 2. fig. La part sostreta o no sotmesa a una acció bona o dolenta; cast. restos. S'hi veyen els mobles y objectes que anaven treyent..., exclamacions de compassió o esclafits de rialles anaven saludant aquelles pobres porgueres del incendi, Olives Obres, ii, 66.
|| 3. adj. Persona dolenta (Urgell, Segarra). «Ets un porgueres».
    Loc.—a) Esser més dolent que les porgueres de Catalunya: esser molt dolent o entremaliat (Valls).—b) Fer porgueres: esser molt triat, mirar-se molt en l'acceptació de les coses, seleccionar molt (Mall.).—c) No fer moltes porgueres: no gastar gaire, esser remirat en les despeses.—d) Fer ses porgueres grasses: menysprear o deixar com a inútil molta cosa que seria de profit (Mall., Men.).
    Fon.: puɾɣéɾəs (or., men.); poɾɣéɾes (occ., val.); poɾɣéɾəs (mall.).
    Sinòn.: porgadies, porgadures, porgues, porgueries, garbelladures.