DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PORTAR v. tr.: cast. llevar, traer.
I. || 1. Anar amb una cosa damunt, sostenint-ne el pes. Lo camell val més que lo cavall per gran fex a portar, Llull Cont. 326, 26. Tinga un ciri... lo qual port cremant com lo cors portaran de son alberch, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 175). Aquells qui les dites escudelles e talladors hauran portats, Ordin. Palat. 13. Quatre donzelles portauen lo lit, Genebreda Cons. 20. Un parador... portava la segeta en la mà, Llull Blanq. 3. Aprés que hac trencada una lança que portava, Pere IV, Cròn. 48. Johan meté's primer ab una lanterna que portaua lum, Villena Vita Chr., c. 226. Sant Josep veu al davant, | portant la florida vara, Verdaguer Idilis. Per aidar an el Bon Jesús a portar la creu, Alcover Cont. 90. Afrontant a tots els vents | i a les neus que els vents portaven, Maragall Enllà 6. Especialment: a) Tenir una cosa dins si o dins el vestit. Laut de barcha qui no port gouern, Leuda Coll. 1249. Les aygues, perfums... e coses aromàtiques que porten, suplexen lur pudor, Metge Somni iii. Al cap de la llengua me par que'l portàueu, Brama llaur. 71. Si portau din din, dormireu ab mi, Cançon. satírich. Era un carrabiner que'ns alcançava amb illusió de que portàvem frau, Verdaguer Exc. 23. Si tu tenes pas sous, jo'n porti i pagui per tots dos, Massó Croq. 197. Axí poguessen fugir | del propi cor que portaven, Costa Poes. 16.—b) Estar prenyada; tenir el fetus que es congria. «Aquesta ovella porta xai». Mare de Déu, tots los qui bé creem | que tu portist aquell Crist, fill de Déu, Ausiàs March cvii.—c) Anar amb un vestit o altra peça d'indument o d'ornament posada. Nengun frare no port guarniment d'or, doc. a. 1325 (Miret Templers 363). Té e porta sobre el cor lo senyal de la creu, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 207). Adés portan capiró en lo cap, Metge Somni iv. Per ço port yo larga falda, Coll. Dames 536. Que no porten bacinets al cap, Tirant, c. 14. Quan portava aquells vestits abigarrats, Pons Auca 17. Més de quatre famílies portaran dol, Vilanova Obres, xi, 207.—d) Anar amb una part del cos de tal o tal manera. Portar barba, portar bigoti, etc. E totes porten... lurs testes de flors cenyides, Turmeda Diuis. 4. Portau-li la mà baxa vers l'arsó, Flos medic. 21 vo. Porta lo cap descubert, Albert G., Ques. 71. Si li vingués ab lo fre en la cara | hi no li portàs laugera la mà, Proc. Olives 566. Mirau aquest hom, quin porta el nas | de coltellades, Coll. Dames 220. Té el posat pensatiu, porta els ulls baixos, Costa Trad. 55.—e) Tenir un objecte agafat o adherit de tal o tal manera. Portant de continu lo dart embagat, Proc. Olives 312. Qui porta la spasa tan fort rovellada, Brama llaur. 139. Quan porta el blat sa espiga ja florida, Penya Poes. 319.—f) Tenir imposada, escrita, anotada alguna cosa. Los deya que portassen contínuament escrites en lo libre de la memòria aquestes santes paraules, Péreç St. Vicent 12. Al vell, per lo títol que porta de pare, Proc. Olives 2077. Que el diari ho porta, Vilanova Obres, xi, 8. Si ja ho porta escrit als ulls!, Pons Auca 80. Ja porta data de molts d'anys, Obrador Arq. lit. 51.—g) Anar plena de vent una vela, treballar, influir en el moviment del vaixell (Barc.). «Aquesta vela no porta».
|| 2. Anar amb certa disposició de cos o d'ànim; tenir determinats sentiments, pensaments, determinat estat. Que perdonets a tot hom qui mal vos haja fet ne a qui vós hajats portada mala volentat, Desclot Cròn., c. 168. La amor que m'havets portada no era simulada, Metge Somni ii. En aquest món, jamés portí més voluntat e amor a home nengú com a vostre marit, Tirant, c. 21. M'enculpau que sols yo l'empare | per çert interès que porte cubert, Proc Olives 582. Si no portara lo procés | tant foch de Venus, Viudes donz. 831. Nobles fills que porten l'amor patri clavat en les entranyes, Llorente Versos 47. L'ofici de glosador | porta intenció de lloança, Penya Poes. 333. Amb l'amor que jo et portava, | no amb el que em portaves tu a mi, Maragall Enllà 40. Portar una borratxera (una mona, una turca, etc.): estar embriagat. Portar de cap una cosa: tenir intenció de fer-la.
|| 3. Anar d'una determinada manera en el seu obrar. Portar pressa: obrar amb rapidesa; tenir impaciència per fer o obtenir ràpidament una cosa. Portar avantatge: obrar amb avantatge sobre algú. No crech que persona vivent li'n port avantatge, Metge Somni iv. En loch tan alt és altament pujada | que Déu tot sol li porta maioria, Fenollar, Trobes V. Maria [94]. Tinch convidats | dos tots dissaptes, | dels qui d'acaptes | porten sa vida, Spill 16166. Tots quants escrivim en català... portam a sobre la desconeixença dels nostres propis escriptors clàssics, Obrador Arq. lit. 29.
|| 4. Suportar, resistir; rebre (pena, càstig, premi, mèrit, etc.). Lo home innocent qui vol portar la colpa del home colpable, Llull Gentil 174. Gran mèrit porta ab si qui totes coses leixa per amor de Déu, Llull Blanq. 4. En portaren pena en l'altre món, Muntaner Cròn., c. 72. Déus vol que jo'n port ara penitència, Metge Somni ii. Ne porem portar punició, Curial, i, 8. No fou tacada | per ley de gràcia | de la desgràcia | que tots portam, Spill 10881. Portar-se bé (dues o més persones elles amb elles): tractar-se amb cordialitat, estar en bona harmonia.
|| 5. Menar en sa companyia; anar acompanyat (de persones, animals o coses). Viu molts hòmens qui portauen grifalts, Llull Felix, pt. viii, c. 22. Si lo senyor de la nau metrà o portarà roba sobre cuberta, Consolat, c. 186. Jo porte mon gall, no lo vostre, Faules Isòp. 5. Que no portés seguidors al ròssec, Pons Auca 17. Portes bon bestiar, Massó Croq. 31.
|| 6. Fer anar; conduir, guiar, dirigir. Portar els comptes: estar encarregat de la comptabilitat. Portar la casa: regir una casa, tenir al seu càrrec l'administració domèstica. Portar plet: sostenir-lo davant els tribunals. Portar el timó, la batuta: esser el director, el qui regeix una empresa, un negoci, etc. L'acusació de tots és comuna | qu'envers aquest home portam y tenim, Passi cobles 30. Perque esta causa s'és portada | molt soptadet, Somni J. Joan 1697. Són los seus servidors superbiosos e altivosos, que'ns portarien com si fóssem cans, Boades Feyts 230. Ell anava a pendre el títol de perit agrònom per a mellor portar ses hisendes, Oller Bogeria 5. Fill únic de pare i mare, el portaren cor que vols, cor que desitges, mentres fou petitet, Víct. Cat., Ombr. 52.
|| 7. refl. a) Trobar-se en un determinat estat de salut. «El germà de vostè es porta bé, no sembla que tingui tants anys» (Barc.). «¿Com us porteu?—Avui no em porto gaire bé» (Ribagorça).—b) Obrar (de tal o tal manera), sobretot en l'aspecte moral. Lo rich noble de antich temps... se sap portar millor que lo rústech enriquit de poch temps, Egidi Romà, ll. i, pt. 4a, c. 7. Portar-se cautament ab algú, Lacavalleria Gazoph. Si tu et portes bé, les te daré, Penya Poes. 33. Esperem a veure com se porten es retgidors, Roq. 17. Ens hem portat com uns homos, Ruyra Parada 25.
II. || 1. Anar carregat amb una cosa fent-la arribar o anar a un lloc o persona. En aquela glòria siam portads, Hom. Org. 1 vo. E portarets nostres cartes a Mirabusach, Muntaner Cròn., c. 30. Si nau o altre vexell... noliejarà, carregarà e portarà altre càrrech en alcuna de les dites terres, doc. a. 1373 (Capmany Mem. ii, 146). Vench un rapaç e portà-li un pa, Pere IV, Cròn. 374. Pagarà ço que costarà de portar a la sua casa, Ardits, i, 3 (a. 1390). Visitau la sposa mia e portau-li joyes dignes al stat seu, Villena Vita Chr., c. 30. E com sia de nit, portau-lo'm secretament, Tirant, c. 97. Dona ja vella | hi viu portar | a soterrar, Spill 3359. Demanà que li portassen les figues, Isop Faules 3. No sé per què no endrecen els nínxols abans de portar-hi els difunts, Pons Com an., 171. Ens hauria portat el ram d'alzina més formós, Ruyra Parada 14. Especialment: a) Anar carregat el ca amb allò que agafa i fer-ho arribar al seu amo o a algú que li ho demana (Bal.).—b) Sostenir un infant pels braços entre dues persones i caminar els qui el sostenen de manera que l'infant no toqui amb els peus a terra (Mall.).—c) fig., aplicat a coses immaterials (sons, paraules, records, drets, etc.). Les paraules has-les-me portades a la memòria, Genebreda Cons. 176. Ella 's dotà | del que portà, Spill 2056. Si us porta la viuda en sa companyia | alguns fills legítims del seu marit mort, Viudes donz. 25. E tots los cels... porten acorts al plant de vostra lengua, Passi cobles 150. Portant-me recort de coses passades, Brama llaur. 2. Una filla portà a la casa Carrera de Borent el dret de cobrar la primícia, Verdaguer Exc. 36. Portar origen (de tal o tal cosa): provenir, tenir el seu origen en tal lloc o en tal cosa. Encara que hauien portat lur origo dels grechs, Boades Feyts 10.
|| 2. Conduir o guiar fins a un lloc o terme. a) En sentit material de lloc. Quan lo diable uit que re d'aizò no fasia nostre seinor, portà'l in mont Olif, Hom. Org. 6. Lo marit... portà la muller a la sua posada, Pereç St. Vicent 69. Oh! Porta-m'hi entre onades de polseguera i fum, Atlàntida v. Portar pel braç, o de braç, o de bracet: anar acompanyat d'algú a qui es fa anar agafat pel braç. Tirant portaua de braç a la Princesa, anant-se'n per la vora del riu passejant, Tirant, c. 145. Portar per l'orella: conduir algú agafat per una orella. L'oncle... l'agafà del braç y la portà de la orelleta a la presència de sos pares, Rond. de R. Val. 38.—b) En sentit immaterial o moral. Thesifone... ensemps ab Eacus, molt cruel jutge, porten a execució la sentència, Metge Somni iii. Hauia portades moltes batalles a fi, Tirant, c. 2. S'és fet malalt de tan dolorosa malaltia que a la mort lo ha portat, Villena Vita Chr., c. 221. Lo metge ha de curar los corses e portar a sanitat, Scachs 107. Los quals li portauen a perdició els seus reyalmes, Boades Feyts 426.
|| 3. Induir, fer que algú faci una cosa (especialment allò que no tenia intenció de fer). La carn hi lo cos en açò les porta, Proc. Olives 945. Ja fos moguda per la juguesca..., ja fos portada per aquelles estones... de sos col·loquis, Pons Com an., 118. Deixant-se portar d'una distensió d'esperit comunicativa, Ruyra Parada 25. a) Fer anar a un lloc. El senyor rector va pendre un aire volent dir que el portava assumpte formal, Massó Croq. 47.
|| 4. Anar dirigit (un camí) cap a cert lloc. A l'obrir-nos aqueix camí, que tantes ànimes hi haurà portat, Verdaguer Exc. 84. Lo camí que porta al cim de l'ideal, Ruiz Poes. 22.
|| 5. Anar a qualcú, a qualque lloc, amb una notícia, comanda, salutació, etc. Ara'm portes tal nouella, Carbonell Dança Mort. Portau-li, senyor, vós exa ambaxada, Proc. Olives 629. Ai patge, lo meu patge, quines noves porteu?, Massó Croq. 181. Els borinots rossos porten ventures, Rosselló Many. 34. a) Al·legar o retreure (arguments, autoritats, textos, exemples, etc.). No volgué dar una sola fermança, | ans ne portà una gran letania, Somni J. Joan 1433.
|| 6. aritm. Reservar d'una columna de sumands les unitats pertanyents a l'orde superior immediat, per a afegir-les a la columna d'aquest en sumar-la. «Deu i dotze són vint-i-dos, i en porto dos».
|| 7. Produir (un fruit, un efecte); esser causa o ocasió. Los conseyllers jóvens porten gran perill a tot senyor, Muntaner Cròn., c. 283. Malahí tot aqal arbre qua fruyt no port, Graal 52. Los perills que la mundana laor porta, Villena Vita Chr., dedic. Perque l'esperar no 'ls porte affany, Proc. Olives 342. Les coses untoses porten pigrícia e fexuguesa de cap, Albert G., Ques. 3 vo. Ses parres malmeses eren ses que brotaven am més força i portaven més fruita, Camps Folkl. ii, 8. La xeremia... que porta melancolia a les festes de l'estiu, Riber Sol ixent 4.
III. refl. (i generalment acompanyat de la partícula pronominal o adverbial en: portar-se'n) Anar-se'n amb una cosa agafada o que segueix al subjecte. (En aquest ús la partícula en ha arribat a soldar-se amb el verb, originant-se la forma emportar-se, emportar-se'n). Los demonis... se'n porten les ànimes dels peccadors en infern, Llull Cont. 321, 8. Portats-vos-en aquest libre a la cort, Llull Cavall. 6 vo. Pres la dita infanta e portà-la-se'n en lo seu castell, Pere IV, Cròn. 396. Si tu, sènyer, lo'n leuest, digues-me hon l'has posat, e jo portar-lo-me-n'he, Serra Gèn. 230. No se'n volgué portar sinó un sol scuder, Tirant, c. 4. Portar-se'n la batalla: (ant.) guanyar-la. Cascú vull que sàpia... que'ls ballesters en taula se'n porten les batalles, Muntaner Cròn., c. 130.
    Fon.: puɾtá (pir-or., or., men., eiv.); poɾtá (occ., mall.); poɾtáɾ (val.); pultá (alg.).
    Sinòn.: dur, adur.
    Etim.: del llatí pŏrtāre, mat. sign.

2. PORTAR v. tr. ant.
Guarnir de portes; posar porta. A estall de tallar, portar, afaytar e losar lo forn major de la moreria, doc. a. 1442 (Arx. Gral. R. Val.).