Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. posar
veure  2. posar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. POSAR v. tr. o intr.
I. || 1. refl. Aturar-se, cessar de moure's o d'actuar; cast. pararse. Moure e no estar és fermetat de la cosa movible, que's mogue e que no's pos, car si's posa no's mou, Genebreda Cons. 58. Especialment: a) Aturar-se en un lloc o damunt una cosa un ocell o altre cos volador; cast. posarse. Jo viu l'Esperit Sant devallar en semblança de coloma e posà's sobre ell, Serra Gèn. 173. Deixant caure ses flors com papallones | que a posar-se davallen a sos fronts, Canigó iii. Y pel balcó es posaven calàndries y pinsans, Costa Trad. 45.
|| 2. intr. o refl., ant. Cessar, deixar d'existir un estat de discòrdia, de desorde; cast. cesar, sosegarse. E si posada era la discòrdia entre él e'l capítol ad aquel dia..., doc. a. 1244 (Pujol Docs. 18).a) Posar-se amb algú: acordar-se, avenir-se amb ell. E si volien començar altre viatge, los mercaders se deuen posar ab lo senyor de la nau, Consolat, c. 189. Lo deutor, si no's posa ab ell o no'n ferma dret, deu-se'n pujar en la Çuda, Cost. Tort. I, iii, 5.—b) refl. Asserenar-se el temps; deixar de ploure o de fer vent; cast. calmarse, escampar.c) refl. Cobrar seny, tornar discret o assenyat; cast. sosegarse, sentar la cabeza.
|| 3. refl. o intr. Reposar, descansar; cast. reposar. A les festes lo senyor de la casa mana a sos dexebles que no fassen faena, e que's posen e que colguen, Llull Cont. 1, 8. Dixem-li que's n'anàs posar e qu'al matí ell parlaria ab nós, Jaume I, Cròn. 520. No podien dormir ne posar, Serra Gèn. 49. Cavalcaren dos jorns e tres nits, que jamay no posaren fins que foren a la terra, Jacob Xalabin 13 vo.
|| 4. intr. Fer estada a un lloc transitòriament o per temps relativament curt; cast. posar, parar. E nós anam-nos en posar a les cases de la Reyna e menjàuem en les de don Ferrando, Jaume I, Cròn. 520. Jamés no posen en ciutat ne en vila, Muntaner Cròn., c. 26. En Garriga, hostaler d'aquexa ciutat on posava lo dit Colubi, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 530). Scombrares les cambres e cases del Reyal del senyor Rey on devia posar lo adelantado de Castella, doc. a. 1414 (Arx. Gral. R. Val.). Diafebus duch de Macedònia posava dins lo palau del Emperador, Tirant, c. 209. a) Allotjar-se, esser hoste d'algú. Nostra dona Sancta Maria estava aquí, que la havia appellada aquella bona fembra ab qui posava, Serra Gèn. 166.
|| 5. refl. Aclarir-se un líquid per deposició, en el seu fons, de les substàncies més denses que hi estaven mesclades; cast. posarse, reposarse.
II. tr.: cast. poner.
|| 1. Fer que una cosa sigui o estigui en un lloc determinat. Una dona se ornava e se adobava de colors que posava en sa cara, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Llevaren-lo e posaren-lo sobre una flassada, Muntaner Cròn., c. 171. Posà lo cap sobre lo lit, Tirant, c. 6. Anaren per lo castell posant los forrellats en les portes, Tirant, c. 300. Les nines del Rosselló | posen un ram a la porta, Canigó i. ¿Sabeu aquell pastor | que posava la pedra de la fona | allà on posava l'ull...?, Alcover Poem. Bíbl. 66. No havia pensat a fer ne posar cap a la tauleta de nit, Ruyra Parada 19. Posar mà a l'espasa: agafar l'espasa. Posar la mà a la espasa: Gladium stringere, Lacavalleria Gazoph. Posar mà a la bossa, a la cartera, etc.: agafar la cartera o la bossa per treure'n diners i pagar. Posau la mà a la bossa y pagau, Torra Dicc. Especialment: a) refl. Pres la mà a Paris e posà's entre ell e l'espasa, Paris e Viana 17. No n'havia pogut saber res, ans pensaven fos mort o que's fos posat en algun monestir, Tirant, c. 86. Que ella se posaria en algun lloch devot pera servir a Déu, Comalada PP 61.
|| 2. Fer que una cosa estigui damunt una altra o en contacte amb ella per guarnir-la, cobrir-la o completar-la. Exí... ab la corona en testa, e altra corona... que'l Papa li donà que posàs al cap de la comtessa, Muntaner Cròn., c. 33. Yo'm despulle aquestes vestidures reals e les vist e pose sobre lo pare hermità, Tirant, c. 17. Posar lo capirot al esparver: Obnubere caput accipitris, Pou Thes. 46. «Posar soles a les sabates»; «Posar el fons a una bóta»; «Posar notes al marge d'un llibre». Posar foc: calar foc. Posaren foch a les barraques, Tirant, c. 92. a) refl. Aplicar-se una cosa, sobretot una peça de vestir, un cosmètic, un medicament extern. Lo marit d'aquella dona vedà a sa muller que no's posàs colors, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Ara em posaré el gipó, Penya Poes. 261. Ses mans dins ses butxaques y capell posat, Ignor. 73. Vostè que hi entén, ¿què s'hi posaria en aquesta cuixa que no em deixa moure?, Pons Auca 169. Se despullava d'un vestit vell per posar-se'n un altre de més interessant, Ruyra Parada 12.
|| 3. Fer que una qualitat, una activitat anímica o altra cosa immaterial estigui en un subjecte determinat. La perfecció que Déu ha posada en creatura, Llull Gentil 216. Totes les reptílies de la terra en les quals jo he posat sperit de vida, Serra Gèn. 5. Qui posarà dubte que no sia durable, Alegre Transf. 49. Havent dites lo rey les paraules dessús dites, posà silenci en son rahonament, Tomic Hist. 51. Lo senyor ha posat sobre mi dol tan gran, Villena Vita Chr., c. 215. Entre tots posaren-li tanta paor al cor, que pres-lo febra e morí, Eximenis Terç, ed. Balari, 25. L'alta inspiració posen per sobre | la profanada púrpura del rei, Alcover Poem. Bíbl. 48. Y als mals posem remey, Salvà Poes. 110. Posar pau entre alguns: Conciliare pacem inter aliquos, Pou Thes. 121. Especialment: a) Fer que una activitat pròpia s'apliqui a una cosa determinada. En tu pos ma esperança, Llull Gentil 59. Qui pos sa amor en dona, Metge Somni iii. La ama li dix que ella hi posarie diligència, Comalada PP 26. Feina igual tots hi posam, Penya Poes. 92. ¿A on treu cap posar es pensaments en tal al·lota?, Alcover Cont. 9. He posat els meus cinc sentits en aquesta obreta, Ruyra Parada 6.
|| 4. Fer que una persona estigui en un assumpte, negoci o activitat. Posar no'l deveu tan poch en lo ball, Proc. Olives 355. Posar algú en paraules: (ant.) parlar amb ell per informar-lo d'alguna cosa. Al nostre fill... cridem-lo e posem-lo en nostres paraules, Llull Blanq. 4, 15. a) refl. Gens no'm paregué ser cosa loable | que no m'i posàs per ben avenir-los, Proc. Olives 557. Encara que s'hi posés lo governador de Montjuich, Vilanova Obres, xi, 163.
|| 5. Fer que una cosa n'afecti una altra a la qual queda com adherida. Posar nom: fer que una persona o cosa tingui tal o tal nom. Si'l nom li posau segons fa lo fruyt, Proc. Olives 1635. Mana nostre senyor Déu li poseu nom Maria, Villena Vita Chr., c. 2. No em posi motius despreciadors, Vilanova Obres, xi, 196. Posar preu: assenyalar el preu que una cosa ha de tenir. Posar un crim, un delicte, una malifeta a algú: imputar-l'hi, dir que ell l'ha comès. Respondre al crim qui li era estat posat e a nós denunciat, Pere IV, Cròn. 122. No volgre sostenir tan gran mentida de Theodorich qui a ells tan gran e tan forts crim posava, Genebreda Cons. 40. Posar obstacles, objeccions, dificultats a algú, a alguna cosa: fer que aquesta persona o cosa topi amb aquells obstacles o dificultats. No és consentit a alguna de les parts que posen obicions, Consolat, c. 9. Ni posarien falsos testimonis, Ignor. 55.
|| 6. Exposar, fer córrer un risc. Lo tercer amich és Jesuchrist qui posa la sua ànima per los seus amichs, Eximplis, i, 56. Trobà aquest joch de scachs posant-se a perill de mort, Scachs 9. Posar a la vergonya: exposar algú a esser malvist i escarnit; fer estar un reu a la vista del públic perquè li servís de vergonya i escarment. Una cadena de ferre ab sa argolla... per a posar a la vergonya los malfactós, doc. a. 1533 (Miret Templers 579).Posar a la rifa: prendre'n bitllet, participar-hi; cast. jugar. Mestressa Rosa, posau-hi vós, Penya Poes. 222. Se gira y veu un... que li presenta un bil·let.—Jo no hi pos may—li va dir l'amo, Ruiz i Pablo (Catalana, vi, 133). Posar diners a una carta: jugar-los-hi. Posar dita: dir quina quantitat vol pagar per una cosa que es ven a l'encant. Sospesarien galls y gallines..., y aprés d'un buf al plomall per acabalar son greix y visurar sa tendror, hi posarien dita, Pons Auca 213. Posar diners en un negoci: aportar-hi una quantitat de diners per portar-lo avant o participar-hi. Maldament sa terra des veynat hey posi ses bestretes, Ignor. 21. Posar messions: fer una juguesca; cast. apostar. Posar messes o messions en joch: Deponere nuces, nummos, globulos, etc. Posar meses en altra cosa: Sacramento contendere, sponsionem facere, Torra Dicc. Pos messions que n'hi ha de reines, arreu arreu, que no són com N'Aina-Maria, Alcover Cont. 12. a) Aportar diners o objectes com a premi a un concurs. Viana filla del Dalfí posava un escut de cristall per al qui més esforçat seria, Paris e Viana 4. Frare Luis Despuig... posà una joya a tots los trobadors... qui mils loharà la verge Maria, Trobes V. Maria 93.—b) Passar, invertir cert temps en un treball, viatge, etc. Hauem posades algunes vigílies en limar-les, Tomich Hist. vi.c) Afegir alguna cosa a una narració. «Això que dius no és veritat; tu l'hi poses».—d) refl. Competir o voler-se igualar amb algú.
|| 7. Fer estar en un nou estat o d'una nova manera. Posar pla o llis: fer que una cosa estigui plana o llisa. Posar en fresc: fer que una cosa es refresqui. Posar bé: fer que una cosa estigui bé, en bona situació. Posar dret: fer que una cosa estigui dreta. Pensar pots que en greu perill és posat, Llull Gentil 280. Aytant com l'hom és posat per Déu en gran stament, aytant és pijor son peccat, Eximenis Conf. 5. Lo Fill e la Mare te ajudaran en aquesta gran tribulació en què posat stas, Tirant, c. 6. Sots la custòdia e comanda vostra nos posam, Villena Vita Chr., c. 44. Y la cara que posarien aquestes senyoretes, Penya Mos. iii, 180. Però m'has tocat a mi; mira com m'has posat, Vilanova Obres, xi, 42. No el vull despertar!—anava dient-se, bo i posant-l'hi tot a punt, Pons Com an. 19. M'ha posat un cap com una ferrada, Alcover Cont. 2. Posar una cosa a tal o tal preu: assenyalar-li tal preu. «Perquè sou vós, us posaré la fruita a tres pessetes». Posar en dubte una cosa: dubtar que sigui vera. Ningú de voltros posarà en dubte ses meues paraules, Roq. 53. Posar en escrit o per escrit: escriure una cosa. Que lo joch dels scachs... degués posar en scrit, Scachs 7. No cal res posar per scriptura ab què lo nòlit se mostre e sia clar per cartes, Consolat, c. 27. Posar en obra o per obra una cosa: obrar la, executar-la, fer que passi a esser una realitat. Resolt a posar en obra son pensament, Aguiló Poes. 81. Posar en orde una cosa: ordenar-la, posar-la així com cal. Conegueren que no era de les sues, e posaren-se en orde del que pogueren, Tirant, c. 90. Posar algú en raons: (ant.) posar-lo en conversa, fer-lo parlar, discutir-hi. Ella lo posava en rahons, e ell a algunes no y sabia respondre, Tirant, c. 86. Posar algú en noves: (ant.) moure-li conversa. Posant-te al costat de la Emperadriu, posa-la en noves del que conexeràs que en grat li vingua, Tirant, c. 243. Posar algú en segur: (ant.) donar-li seguretat, portar-li convicció. E posà-la en segur de tot lo que ella dubtava, Tirant, c. 245. Posar a turment: torturar. Alcunes de les dites persones eren estades posades a torments, doc. a. 1391 (Archivo, v, 117).a) refl. Esdevenir, passar a esser o estar de tal o tal manera. Pagos y ocas... comensen a posar-se en amor y covar, Agustí Secr. 7. Posant-se malalt un jorn, Verdaguer Flors Mar. 86. Me vaig posar groch, Penya Poes. 116. Dexa'm anar a treure la roba bona y posar-me d'estar per casa, Vilanova Obres, xi, 43. Al refer-se del pasme es posà dret, Pons Auca 85. Posar-se lloca (o simplement Posar-se): començar una gallina a covar.
|| 8. Dedicar, aplicar algú a una professió, a un treball. a) Amb complement indirecte expressiu de la professió o treball. Son pare lo posà a estudi, Llull Blanq. 2. Los infants òrfens posaven a alguns officis, ibid. Pendrà los vostres fills e posarà los uns en cavalleria de sa maynada, Serra Gèn. 95.—b) Amb complement predicatiu de la persona que es destina a tal o tal càrrec o treball. Nós dit en Pere de Aragó qui som posats presidents e regidors en lo dit regne, Pere IV, Cròn. 20. Hom lo posàs aquí per jutge, Scachs 26. Pos y elegesch marmessors meus y del presen meu testament executors, doc. a. 1614 (arx. de Montblanc). «Eixa xiqueta tan beata haurem de posar-la monja». «He posat la noia per criada».
|| 9. Fer que una cosa estigui així com cal per al seu funcionament, per a esser útil o prestar servei. Posar taula: preparar la taula amb els estris convenients per a menjar. Posar cuiros: tirar les pells dins una tina d'aigua clara perquè hi estiguin quatre o cinc dies en maceració. Posar olives: guardar-les dins una gerra amb aigua-sal i algunes herbes per assaonar-les (Tortosa, Maestrat). Posar filats, sendera o altre parany: col·locar-los de manera que estiguin en disposició de funcionar i agafar els animals que convé agafar. Posar l'aigua: fer els treballs necessaris perquè l'aigua de regar arribi a la bassa que ha d'omplir-se o al camp que s'ha de regar, obrint els trencs que convingui, tapant els que la poden desviar, netejant els recs i fent tot el que cal perquè hi arribi sense perdre's. Posar llevat: mesclar farina amb el llevat perquè tovi; fig., preparar una cosa degudament per a un fi (per exemple, fecundar una femella, fer les gestions necessàries per a la solució d'un negoci, etc.). Y aprés d'haver fet encauar | posí sendera, Somni J. Joan 91. Posar filats: Extendere plagas, casses, Pou Thes. Puer. 45. Posà taula y tregué un formatge sencer, Ignor. 44. Tenen por a l'aigua... La posen sense esme y té que anar al camí, Guinot Capolls 39.
|| 10. Treure una cosa nova, adquirir-la, començar a tenir-la. Posar dents: començar a treure dents un infant. Posar rels: treure rels un arbre o planta. Posar fulles: treure fulles. Posar greix o popes: engreixar, augmentar de volum una persona o animal. Posar barba: començar a tenir barba. Posar banyes: començar a sortir les banyes a un vedell, a una cabra, etc. Posar pell: formar-se pell nova damunt una nafra. Posar call: formar-se call o durícia. Posar cames: sortir cames a certs animals, com les granotes joves. Posar ploma: sortir les plomes als ocells joves. Posar anys: fer-se vell. Posar seny: adquirir enteniment. Posar les dents; Dentio, dentes mittere, Pou Thes. Puer. 199. Posar fulla l'arbre, o ramar: Frondesco, frondes emittere, Torra Dicc. El romaní posà més branques, Verdaguer Flors Mar. 9. Quan posen seny, reneguen de la joguina, Pons Com an. 34. Si ta vida hi posa rel, Riber Sol ixent 7. Abans que el feix posi brom, Colom Juven. 34. Nab, entretant, posà anys, Espriu Lab. 25. Posar cotxe: adquirir-ne i començar a usar-ne. Idò, posàsseu cotxo, Roq. 39. Posar botiga: establir una botiga, començar a operar com a botiguer. Posar despatx: establir-se com a advocat, metge o en una altra professió liberal. Deu haver posada escola dins Ciutat, Ignor. 48.
|| 11. Establir, formular, constituir (una institució, una llei, una orde, una reclamació, etc.). Yosep de Benimacia... fo primerament enviat en esta terra per so que él posàs e edificàs sancta esglaya e la crastiandat, Graal 61. Volens provehir et posar certa ley, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 326). Sentí posar unes clamors de mon defalt, Vent. Pel. 28. La pena peccuniària que era posada en la Carta de la Paeria dels homeiis, Cost. Tort. I, i, 14. a) Suposar, establir com a cert. Entès Felix los començaments que lo ermità hauia posats, Llull Felix, pt. viii, c. 29. Hòmens descreents qui descreen que vos puscats esser Déus e home ensems, car ells posen esser impossíbol so qui és a vós possíbol, Llull Cont. 65, 9. Lo dit principi és posat per mostrar de hont hagueren principi, Tomich Hist. 10. Vós posau lo que està en disputa, Lacavalleria Gazoph. Posem lo cas que la cosa sia axí, ibid.
|| 12. refl. Començar. Com... les taules foren aparellades..., posam-nos a menjar, Pere IV, Cròn. 83. Acabades tan santes hores, lo companyó a dormir se posaua, Pereç St. Vicent 19. S'ha posat a plorar, Vilanova Obres, xi, 114. Aleshores se posà a ploure, Camps Folkl. ii, 8. Se posa a tremolar, Salvà Poes. 28. Per fer ses coses a miges, val més no posar-s'hi, Ignor. 16. Posar-se en camí o en marxa: començar a caminar. Deixau tots pensaments e posem nos en camí, Villena Vita Chr., c. 64. Com si anés a posar-se en marxa, estava neguitós, Ruyra Parada 30.
|| 13. Deixar anar, cessar de tenir. Los antics deuen pensar, e los joves posar totes dissolucions, e les dones deuen posar llurs ornaments, Eximenis Reg. 132. Primerament deu hom posar les sobrefluitatz, Arn. Vil. ii, 173. Manaren als quatre caps de guaytes... que posassen los bastons, doc. a. 1507 (Ardits, iii, 205).
    Loc.
—a) Posar mà a una cosa: aplicar-s'hi, començar a fer-la. Que en continent se pos mà en fer dita contraséquia, doc. a. 1632 (BSAL, viii, 414).—b) Posar mà contra algú, o Posar la mà damunt algú: apoderar-se'n, prendre'l, detenir-lo. Tots dies era ab vosaltres ensenyant en lo temple, e no posàs mà contra mi que'm retenguéssets, Serra Gèn. 210. Abans que ningú li pogués posar les mans demunt, Penya Mos. iii, 231.—c) Posar-s'hi sa mà: sentir-ne dolor fort, d'una cosa (Mall.). T'assegur que s'hi posarà la mà, Penya Mos. iii, 132.—d) Posar les ungles damunt algú o alguna cosa: apoderar-se'n violentament o enganyosament. Es governants anticlericals que posen ses ungles demunt es béns de l'Església, Aurora 226.—e) Posar les peres a quarto (Cast., Mall.) o a quatre (Val., Men.) a algú: fer lo anar per la llei, obligar-lo a obrar rectament o conforme al que està manat. Ja els hi posarà les peres a quarto, Vilanova Obres, xi, 199.
    Refr.
—a) «é ho troba, qui bé ho posa»: significa que cal esser ordenats en posar les coses perquè les puguin trobar en necessitar-les.—b) «Qui no posa, no treu»: vol dir que per a obtenir beneficis cal arriscar qualque cosa.—c) «Qui més hi posa, més hi perd»: es diu referint-se a persones o empreses impossibles de portar per bon camí.—d) «Qui es posa allà on no el demanen, paga cinc sous»: indica que no convé intervenir en coses d'altri.—e) «No et posis amb qui pot més que tu»: recomana mesurar les forces pròpies i les de l'adversari abans de posar-se en lluita.
    Fon.:
puzá (pir-or., or., Sóller, men., eiv., alg.); pozá (occ., mall.); pozáɾ (Cast., Al.); posáɾ (Val.); poá (mall. molt vulgar).
    Sinòn.
del II: metre (ant.), ficar.
    Etim.:
del llatí pausare, mat. sign. I, que en llatí vg. va adquirir els significats II.

2. POSAR v.
Estar en tal o tal actitud per fer de model a un artista; cast. posar. a) intr. L'un posava per l'altre per estalviar-se els diners del model, Caselles Mult.41. Y el cactus, la palmera..., tot posa per l'artista, tot sembla preparat, Oliver Obres, i, 196.—b) tr. La model... posava sense voler aquella figura mitològica, Oller Febre, i, 114. A totes les models que havien posat la somniada figura, Caselles Mult.40.
    Etim.:
pres del fr. poser, mat. sign.