Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  positiu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POSITIU, -IVA adj.: cast. positivo.
|| 1. Fundat sobre quelcom de segur; que no admet dubte. Saps que són de moltes les coses que l'homo no comprèn, y no per axò deixen d'esser certes y positives, Penya Mos. iii, 60. Parlo de rastres frescos, d'indicis certs i positius, Vayreda Puny. 167. Tenint conciència que allò havia sigut el començament de la fi, la desfeta positiva de sa nomenada, Víct. Cat., Ombr. 82. a) Que no atén sinó als fets, als resultats de l'experiència. Ciències positíves, Filosofia positiva.b) Promulgat (en oposició a natural). En quant va més per dret positiu que per dret natural, Llull Felix, pt. viii, c. 11.—c) Pràctic, utilitari; persona que considera només allò que és útil o pràctic. Axò és lo positiu: lliures, sous y diners, Ignor. 42. Es l'únic positiu que hi ha al vaixell, Sagarra Equador 63.
|| 2. Afirmatiu, constructiu (per oposició a negatiu). Lo vituperi... accidental | no essencial | ni positiu, | sols privatiu, Spill 10957. Donant una direcció més positiva a l'ensenyança, Rosselló Many. 184. a) De dues coses que s'oposen (direccions, maneres d'esser o d'influir en un resultat), una d'elles presa arbitràriament i en relació a l'altra, que es diu negativa. Es paraula usada principalment en matemàtica i en ciències físico-químiques. Prova positiva, o substantivat positiu, m.: la prova fotogràfica que reprodueix els clars i obscurs de l'original no invertits com són els de la prova negativa.
|| 3. en gram., (Mot) en sa forma normal i independent de comparació (en oposició a comparatiu i superlatiu).
    Fon.:
puzitíw (Barc.); positíw (Val.); pozitíw (Palma).
    Etim.:
pres del llatí positīvum, mat. sign.