DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. POSSEIR v. tr.: cast. poseer.
|| 1. Tenir una cosa com a pròpia, gaudint-ne l'ús o el fruit; tenir-la en el propi poder. ¿D'on s'esdevendrà assò, que jo posseesca lo loc del qual lo demoni és desposseit per peccat?, Llull Cont. 37, 20. Són mesquines les riqueses... que no les puxa tot hom bonament posseyr totes, Genebreda Cons. 80. ¿Ab los béns de natura los quals sens libertat posseheis, vols atènyer nom de virtuós?, Tirant, c. 196. Com les dones comunament no posseesquen tanta bondat com los hòmens, Egidi Romà, ll. 2, pt. 1a, c. 18. a) ant., s'aplicava també a qualitats negatives, defectes, afeccions desagradables. O desaventurat del meu cor qui plora de pietat per la dolor que't veig posseyr!, Tirant, c. 296. Quanta pena posseixch per la absència vostra, Villena Vita Chr., c. 279. Tot és mester per la gran durícia e malícia que les gents huy posseixen, ibid., c. 270.—b) Posseir una dona: conèixer-la carnalment. El Plem, però, es sent vell, indigne de posseir aquesta joventut, Espriu Anys 118.—c) Dominar a algú el dimoni, una passió, un gran desequilibri mental o moral. Com lo sant ermità veu la donzella possehida del mal sperit, Hist. Garí 5. La sua ànima fou posseïda de tanta dolor, Villena Vita Chr., c. 68. La seva pobra mare, de quin neguit devia estar posseïda en aquells instants!, Massó Croq. 154. Se revelava l'íntima alegria de què estava posseïda, Rossello Many. 186. Vinga córrer adalerats, possoïts de l'embriac de la caça, Ruyra Parada 64. Un posseït: un home sotmès al poder del dimoni. Estant exorcisant a un posseït en la parròquia, Serra Calend. folkl. 53.
|| 2. Conèixer perfectament (una ciència, una art, un idioma). a) refl. Adquirir un coneixement perfet. Com es van posseir tots del paper!, Caselles Mult.42.
|| 3. refl. Saber-se dominar a si mateix, refrenar els propis impulsos o passions.
    Fon.: pusəí (or., men., eiv.); poseí (occ.); poseíɾ (val.); posəí (mall.); pusaí (alg.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: del llatí possĭdēre, mat. sign.

2. POSSEIR v. intr.,
deformació vulgar de procedir (Mall.). May he vist tal possehí, | com fan devés Sa Creu Nova, cançó pop. (ap. Bauzà Flors sempr. 59).