DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATPOSSIBLE
|| 1. adj. Que es pot fer; que pot esser o esdevenir-se; cast. posible. Lo gentil respòs e dix que possible cosa era que lo món fos eternal, Llull Gentil 20. He deliberat si possible és, que les mies fortunes... aprofiten a algú, Curial, i, 6. Ja no era possible reflexionar, Ruyra Parada 22. Tot lo possible: tot el que es pot fer. Prests e apparellats fer tot lo possible, doc. a. 1481 (Miret Templers 437). Comensà a vestir-lo amb tota sa conciència y sa simetria possibles, Ignor. 53.
|| 2. m. Cosa que es pot fer; cast. posible. Ella fa tot son possible pera perdrer me, Lacavalleria Gazoph. Quin possible és que jo us ama, Alcover Cont. 105. a) pl. Béns de fortuna, mitjans econòmics. Home de possibles: home ric. Es curts de possibles fan tal volta més de dos sacrificis, Roq. 23. Confiar la clau de tots els possibles a gent forana, Víct. Cat., Mare Bal. 95.
Fon.: pusíbblə (Barc.); posíβle (Val.); posíbblə (Mall.).
Var. form. ant.: possíbil (Llull Gentil 54; Ordin. Palat. 24); possíbol (Llull Cont. 173, 19).
Etim.: del llatí possĭbĭle, mat. sign.
possible