DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

POTENT adj.
Que pot; que pot molt, que té força; cast. potente. Lo comte de Foix hic era entrat acompanyat de potents ladres, Metge Somni iv. Massa creus que són potents los déus, Alegre Transf. 71. Lo vi vell és més calt e més dissecatiu e potent que lo vi novell, Albert G., Ques. 20 vo. Ni a l'àliga li valen les d'or potentes ales, Atlàntida i. Un doll de veu, tan aspra com potenta, Pons Auca 148. Especialment: a) Capaç d'engendrar. Per dir qu'és potent, dels anys que té, leua, Proc. Olives 1905.
    Fon.: putén (Barc.); potént (Val., Palma).
    Intens. superl.: potentíssim, -íssima (Tu ets aquell magnànim e potentíssim senyor, Villena Vita Chr., c. 190).
    Etim.: pres del llatí potĕnte, mat. sign.