DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

PRĄCTICA (i ant. prątica). f.
|| 1. Aplicació de certs preceptes o normes; aplicació d'allņ que s'ha pensat o aprčs (en oposició a teoria); exercici d'una professió; cast. prįctica. Amor és concordanēa de teņrica e de prątica, Llull Amic e Amat, met. 236. Per aēņ són les scičncies molt confuses en la prąctica de molt maluat home, Llull Gentil 358.
|| 2. Exercici sistemątic per a instruir-se en alguna cosa, per a habilitar-se per a exercir una professió; la destresa o habilitat adquirida amb un exercici sistemątic; cast. prįctica. La llonga prąctica val molt a tots feyts del món, Muntaner Crņn., c. 72. Ell té la prątica de les armes y del foro, Lacavalleria Gazoph. Estudis té, perņ li falta astścia y prąctica, Vilanova Obres, xi, 191.
|| 3. Manera, forma d'obrar, de fer alguna cosa segons costum o llei; cast. prįctica. Esta prąthica servą nostre Senyor, Quar. 1413, 28. Posareu noua prąctica en la terra, Villena Vita Chr., c. 3. La prątiqua e costum de Anglaterra, Tirant, c. 27. Hi no us esmeneu de prątiques tals, Proc. Olives 190. Coneixedora de les prąctiques de la vida, Pons Com an. 187.
|| 4. ant. Tracte, conversació; cast. prįctica, plįtica. Hauia aprčs de molts llenguatges per la prątica dels strangers, Tirant, c. 448. Tu sol és strany en Hierusalem, e tan apartat de la prątica de les gents, Villena Vita Chr., c. 246. Comenēą de aconsolar-la y haver prątica ab ella, Isop Faules 44. Lliure prątica: llibertat per als navegants de comunicar amb un port.
    Refr.—a) «La prąctica trau mestres» (or., occ., val.); «Sa prąctica fa es mestre» (bal.): significa que els coneixements teņrics no basten per a donar categoria de mestre, sinó que l'experičncia i śs de les coses apreses és el que completa la formació professional.
    Fon.: pɾįktikə (or.); pɾįktika (occ., val.); pɾįttikə (bal.).
    Var. form. (vulg.): prąctiga (doc. a. 1627, ap. Hist. Sóller, i, 16); prątiga (Llull Blanq. 4; Muntaner Crņn., c. 88).
    Etim.: pres del llatķ practĭca, ‘cičncia aplicada’.