Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  prear
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PREAR v. tr.
|| 1. Determinar la vàlua d'una cosa; posar-li preu (Tortosa, País Valencià); cast. justipreciar, evaluar. Aquella nau o leny... deu esser preat e posat preu quant valia abans que la dita nau o leny ne vengués en terra, Consolat, c. 195. Nosaltres nos apellam al senyor Rey, e que preham la injúria a D florins, doc. a. 1405 (arx. mun. d'Igualada).
|| 2. Estimar; atribuir valor; judicar que una cosa té valor; cast. apreciar. On pus fort cuiden esser amats e loats e honrats e preats per les gents, Llull Cont. 141. Eren hòmens mundanals e qui poch preauen la sciència de philosophia, Llull Felix, pt. v, c. 1. No preaven res la llur vida, Desclot Cròn., c. 44. La vostra persona pream nós més que tot lo món, Muntaner Cròn., c. 55. Menys que una figa | tot ho preà, Spill 2929. Delit d'amor no prehi jamés, Ausiàs March lxxxv. Un tresor preat que abrandava la seva presumpció, Roig Flama 73.
|| 3. refl. Vanar-se; expressar o sentir satisfacció d'una cosa; cast. preciarse. Si de aquella frevoltat se vol gaubar..., que u fassa; mas no's preu de so qui no és en ella, Llull Cont. 20, 24. Mas poch bé sabeu, e encara valeu menys, que no us preats que la mia honor vostra és, Metge Somni iii.
    Fon.:
pɾeá (Tortosa, Maestrat); pɾeáɾ (Val.).
    Etim.:
del llatí pretĭare, mat. sign.