DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PRECÍS, -ISA adj.: cast. preciso.
|| 1. Exactament determinat, definit; no equívoc ni vague. La part adversa no restreny a una dilació precisa de tres dies, Lacavalleria Gazoph. Sens dar-me compte precís dels meus actes, Rosselló Many. 123. Va aixecar el cap en el moment precís, Ruyra Parada 78.
|| 2. Ben necessari, indispensable. Tingue que acodir a coses precises, doc. a. 1624 (Segura HSC 239). Era precís sortir, encendre llum i mirar el rellotge, Ruyra Parada 18. De precís: necessàriament. Notables perjuys que de precís han de resultar, Actes Cap. Seu Mall., a. 1741, fol 540 vo.
    Fon.: pɾəsís (or., bal.); pɾesís (occ., val.).
    Etim.: pres del llatí praecīsum, mat. sign. || 1.

2. PRECÍS adj. ant., forma incorrecta,
per prescit. Jatsia que lo hom sia predestinat o precís, e que 's pusca salvar o perdre, Llull Felix, pt. viii, c. 57.
    Etim.: del llatí praescītum, mat. sign., modificat per analogia de precís art. 1.