DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRECEPTOR, -ORA m. i f.
Persona que ensenya, que dóna normes; especialment la que està encarregada de l'educació d'un infant; cast. preceptor. Frare Nicolau Agulló, preceptor del Hospital de Granyena, doc. a. 1533 (Miret Templers 578). La niciesa de la influència de les llunes o altres creences igualment fantàstiques, que el preceptor intenta, amb èxit dubtós, de desprestigiar, Villangómez Any 69.
    Fon.: pɾəsəptóɾ (Barc.); pɾeseptóɾ (Val.); pɾəsəttó (Palma).
    Etim.: pres del llatí praeceptōre, mat. sign.