DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRECIPICI m.
Terreny de superfície vertical o molt pendent; cast. precipicio. La aygua... caent per los precipicis de les pedres, Agustí Secr. 145. Ell rodola de precipici en precipici, Lacavalleria Gazoph. La canto capbussada tombant al precipici, Atlàntida v. a) fig. Situació de pèrdua sobtada o molt ràpida. Lo contrari és anar corrents a un precipici, Ignor. 35.
    Fon.: pɾəsipísi (Barc., Palma); pɾesipísi (Val.).
    Sinòn.: abisme, avenc, timba, estimball, cingle.
    Etim.: pres del llatí praecipĭtĭum, mat. sign.