DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRECIPITAR v. tr.: cast. precipitar.
|| 1. Llançar o fer caure daltabaix d'un lloc elevat; refl., caure daltabaix. Un riu, lo qual se precipita de una alta roca, Lacavalleria Gazoph. Grans cascades | que de tassó en tassó se precipiten, Canigó ii. Foren precipitats a l'infern pera sempre, Ignor. 68. a) fig. Lo qui se precipita en sa desditxa, Lacavalleria Gazoph. Condolint-se de mi..., a qui les mateixes desventures havien precipitat al fons de l'abim, Vayreda Puny. 277.—b) fís. Condensar i fer caure en forma de pluja o neu.—c) quím. Separar d'una solució en forma de precipitat. Allan bevia sempre aigua de mar: precipitava les sals i la feia potable, Espriu Lab. 160.
|| 2. Fer anar impetuosament, apressar excessivament. Si no hi fallen | de mares mals | paroxismals | precipitant | e profocant | mil passions, Spill 6211. Ens abandonaríem al creixent desordre que regna a la casa, tot el qual precipitaria la decadència de La Llanterna, Puig Servitud 97. a) refl. Anar impetuosament, llançar-se. Vaig precipitar-me a l'estança, Pons Com an. 72. a) fig. Ans d'haver executat la covarda acció que ja el meu esperit es precipitava a iniciar, Ruyra Parada 55. No convé precipitar-se amb so projecte de reconstrucció, Roq. 43.