DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PREDESTINAR v. tr.
Destinar prèviament; cast. predestinar. Si la S qui és predestinat a la T vulia a sa mort fer bé, Llull Cont. 335, 24. Un porter... irà davant al loch predestinat nós deure anar, Ordin. Palat. 101. Desig saber què de mi predestines, Ausiàs March cv. L'antich Profeta hi viu | predestinat a veure del món la darreria, Costa Trad. 107. Especialment: a) Destinar Déu per endavant algú a la salvació o a la damnació; i més especialment, destinar prèviament a la salvació eterna. Coué que en hom haja granea, per la qual la sauiesa lo pusca predestinar, si predestinat és, e per la qual la justícia los pusca dampnar, si és digne de dampnació, Llull Felix, pt. viii, c. 57.
    Fon.: pɾəðəstiná (Barc., Palma); pɾeðestináɾ (Val.).
    Etim.: del llatí praedestinare, mat. sign.