PREEMINENT adj. Que sobresurt molt en dignitat o mèrits damunt els altres; cast. preeminente. Tan dignament preheminent que governau, Trobes V. Maria [102]. Fon.: pɾəəminén (Barc.); pɾeeminént (Val.); pɾəəminént (Palma). Etim.: pres del llatí praeeminĕnte, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.