DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PREGUNTAR v. tr.
Expressar a algú allò que desitjam saber i que ell ens digui; cast. preguntar. Respon-me al que't preguntaré, Isop Faules 7. Las preguntas que los quatre examinadors voldran preguntar-li, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 405). Y si no em creu, que ho pregunt, Penya Poes. 57. ¿I allà vindreu?—pregunten, Atlàntida vi. ¿Qui et pregunta quants anys tens?, Vilanova Obres, xi, 104. Va preguntar-me si coneixia la noia, Pons Com an. 173. ¿De què se les han?—me va preguntar En Lluís, Ruyra Parada 32. Preguntar per algú: demanar notícies d'ell o demanar per parlar-li. Eixí al balcó del celobert a preguntar per la Pepa, Pons Auca 325. No tingau que dir-li, mare, que per ella he preguntat, Llorente Versos 226. Si no és massa preguntar o Encara que sigui massa preguntar: fórmula de cortesia que serveix de preàmbul a una pregunta que es considera un poc indiscreta (Mall., Men.).
    Refr.—a) «Qui pregunta, no s'erra»; «Preguntar no és errar».—b) «Així com preguntaràs, tal resposta trobaràs».—c) «Preguntant preguntant, van a Roma».
    Fon.: pɾəɣuntá (or., bal.); pɾeɣuntá (occ.); pɾeɣuntáɾ (val.); pɾaguntá (alg.).
    Sinòn.: demanar.
    Etim.: del llatí percunctari, mat. sign., per conducte del castellà preguntar.