DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PRELAT m.
Clergue que exerceix jurisdicció bisbal o quasi bisbal en el fur extern; cast. prelado. Los seus prelats e sotsmesos no eren ben acustumats, Llull Felix, pt. i, c. 11. Clergues qui són elets a esser prelats ab simonia, Llull Cavall. 19 vo. No sofferissen que hagués prelat si llur natural no era, Muntaner Cròn., c. 122. Els prelats y grans clergues de la terra, Metge Somni ii. Prelat domèstic: eclesiàstic familiar del Papa.
    Fon.: pɾəlát (or., bal.); pɾelát (occ., val.).
    Etim.: pres del llatí praelātus, mat. sign.; literalment, ‘posat davant’.

2. PRELAT, -ATA adj. ant.
Preferent, posat davant dels altres. Qui sehen en cadira prelata, Quar. 1413, p. 58.
    Etim.: pres del llatí praelātum, mat. sign.