Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  preparar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

PREPARAR v. tr.: cast. preparar.
|| 1. Posar en estat d'usar-se, d'aplicar-se, d'actuar o d'acomplir una finalitat. No és de jutge que deja preparar o preposar via ne carrera als testimonis que diguen re, Cost. Tort. IX, xxv. 12. Que'l dit rey de Castella nos prepararia batalla, Pere IV, Cròn. 371. Per tal que lo diable... a la salut dels hòmens aguayts per aposició de coses nocives preparar no pusca, Ordin. Palat. 37. Axí, senyora, preparau-vos ab ànimo valent a entrar en la mar de dolors, Villena Vita Chr., c. 29. L'espasa empunya... i a Gentil per cenyir-la se prepara, Canigó i. Ens preparàrem a calar-hi foc, Ruyra Parada 37. Se preparà per als exàmens, Pons Auca 174. Especialment: a) Instruir, posar algú en disposició d'adquirir coneixements fins a un grau determinat. «El vicari se dedica a preparar nois per a l'ingrés en el batxillerat».—b) refl. Concebre, fer-se prenys un animal, especialment una truja (Vilafr. de B.).—c) refl. Anar-se carregant l'atmosfera amb senyals de produir-se una tempestat (Bal.). «Es temps se prepara; me pareix que plourà».—d) Posar en estat de no esser sobtat per una notícia o per un esdeveniment. «No digueu a la mare que el pare és mort; prepareu-la, abans».
|| 2. Formar una cosa de diversos elements que en determinen la realització; encaminar a una realització pròxima. El destí inexorable preparava llur perdició, Ruyra Parada 35. Han posat fàbriques qui les preparen y les donen per separat, Ignor 42. En tant la Pepa li preparava una aygua, es ficà al llit tot desseguida, Pons Auca 310.
    Fon.:
pɾəpəɾá (or., bal.); pɾepaɾá (occ.); pɾepaɾáɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí praeparare, mat. sign. || 1.