DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRERROGATIVA f.
Privilegi o gràcia, avantatge damunt els altres; cast. prerrogativa. Per prerogatiua ho auentatge d'aquelles, doc. a. 1357 (arx. mun. de Barc.). Per bones costumes e prerrogativa de linatge, Ordin. Palat. 18. Hagen prerogativa de esser reebuts en los primers que's dejen reebre, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 223). Aquesta sola prerrogativa apparria que la fassa digna de major reverèntia, Metge Somni iv. Perseguints aquell... de singulars gràcies, favors e prerrogatives, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 558).
    Fon.: pɾəruɣətíβə (Barc.); pɾeroɣatíβa (Val.); pɾəroʝətívə (Palma).
    Var. form. ant.: porrogativa (Consolat, c. 34; Spill 10598; Albert G., Ques. 101).
    Etim.: pres del llatí praerogativa, mat. sign.