Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. pres
veure  2. pres
veure  3. pres
veure  4. pres
veure  1. prés
veure  2. prés
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. PRES, PRESA adj. i subst. m. i f.
Privat de llibertat, de poder fugir; cast. preso. De l'església pres e mans ligades menaren-lo, doc. segle XII (Pujol Docs. 15). Dix que si l'abat fos cavaller, que ell lo rendera mort o pres, Llull Blanq. 64, 5. Senyor, l'alcayt uos rendria de bon grat los preses, Jaume I, Cròn. 319. Per traure o rescatar lo dit pres, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 412). Tu y altres que vuy sots preses, Metge Somni ii. Quant vilment portauen los saigs a ell pres, Passi cobles 15. Un dels presoners que tenien presos, Serra Gèn. 202. Féu lo posar pres dins una gran torre, Tirant, c. 14. Comoviment | de molta gent | per una presa | en carçre mesa, Spill 3432. Una biga de tenir presos los presonés, doc. a. 1523 (Alós Inv. 30). Porti-les pres, senyor municipal, Vilanova Obres, xi, 156. Francesos lo posen pres | y el se'n menen entre llances, Picó Engl. 30.
    Fon.:
pɾέs (or., Maó); pɾés (occ., val.); pɾə́s (bal.).
    Etim.:
adjectivació de pres (< llatí prehēnsu), part. pass. de prendre, II, || 1 c.

2. PRES, PRESA adj.
Coagulat. Sien belles gotes e vermelles e són preses, Conex. spic. 13. De la segadura del coll rajaven filets de sang presa, S. Galmés (Jocs Fl. 1908, p. 101).
    Etim.:
adjectivació de pres, part. pass. de prendre, VI.

3. PRES ant.
forma de pretèrit indefinit de prendre: V. prendre.
    Etim.:
del llatí prehensi ‘prenguí’ i prehensit ‘prengué’.

4. PRES o PRÉS adv. i prep. ant.
Prop; cast. cerca. Assegren-se en la bella erba un pres de l'altre, Llull Cavall 5 vo. La vianda calda és pus pres al carcanyell, Llull Felix, pt. viii, c. 17. Car no a pres d'esí case ni alberg hon pusche abitar, Graal 68. Estaua pres de la creu sa mare, Serra Gèn. 218. Ja de molt pres la mort me crida, Pere Torrella (Cançon. Univ. 205). V. aprés, art. 1.
    Etim.:
del llatí vg. prĕssu, mat. sign.

1. PRÉS adv. i prep.:
V. pres, art. 4.

2. PRÉS f. (vulgarisme),
per aprés: Corral estret, llarguer, on es munyen les ovelles (Mall.). V. aprés, art. 2.
    Etim.:
reducció de aprés, per haver-se interpretat el mot amb l'article, s'aprés, com si fos sa prés.