DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. PRESA f.
|| 1. Acció de prendre, d'agafar, d'apoderar-se d'una cosa; cast. toma. Les quals costumes e franqueses, los dits ciutadans e habitadors, de la dita presa de Tortosa en ça, franchament e delliura han tengudes, Cost. Tort., proemi. Per la festa e alimares de la presa de Loxa, doc. a. 1486 (Arx. Gral. R. Val.). Havia acompanyat el Rel en la presa de Málaga als moros, Rosselló Many. 176. Especialment: a) Acció d'agafar violentament, d'apoderar-se per fer mal; cast. presa. Per les preses e robaries, injúries e offenses que malament han fetes, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 182). Diònides... ab una galera sola... fahia tots dies moltes preses, Scachs 16. Fer presa d'algú, d'alguna cosa: agafar algú o alguna cosa violentament. La bèstia... aferrà el braç de l'home... i de sa dreta sanguejant féu presa, Costa Trad. 120. Gos o Ca de presa: gos vigorós i que quan mossega no amolla l'animal o persona que ha agafat. Vénch lo munter major ab molts sahuesos e cans de presa, Tirant, c. 44. Ocell de presa: ocell carnívor. Mira la presa de l'au cruel, Costa Poes. 65.—b) Acció d'assentar i escaldar la pila d'esportins i estrènyer la premsa, en l'elaboració de l'oli (Mall.). Se solen fer dues o tres preses o premsades a cada pila.—c) Acció de créixer bé una planta. «Aquests rosers han tingut bona presa» (Tortosa).—d) Presa d'aire: cop d'aire pres per una persona (Vinaròs).—e) Presa de mamella: pèl de mamella, mamitis (Val.).
|| 2. Efecte de prendre; la cosa que es pren. Especialment: a) Allò que es pren violentament; les coses que es prenen a l'enemic o a l'agredit; la persona, animal o cosa que una persona o animal agafa per fer-li mal o per privar-lo de llibertat; cast. presa, botín. Les altres esgleyes en què robadors ni presa ni furts s'ajustaran, manams esser salves, Usatges 130. Los hòmens poden... los enamics encalçar que'ls puxen tolre la presa llur, Commem. 155. Aquella presa se partesca entre cavallers e la companya de péu, Scachs 38. Y com los grans goços quant tenen la presa, Passi cobles 72. Deixar anar de les mans la presa: Praedam e manibus amittere, Lacavalleria Gazoph. Caieu-hi, negres núvols, com llops damunt la presa, Atlàntida iv.—b) Quantitat d'aliment o de medicament que es pren d'una vegada; cast. toma. Presa d'ou: barreja de vermell d'ou debatut amb llet o amb vi, que es pren com a sobrealimentació. Presa de xocolata: peça de xocolata equivalent a dos quadrats de mitja unça. Presa de llet: l'escudella plena de llet que es sol prendre d'una vegada. Presa de brou (o de caldo): la tassa de brou. Tupí de presa, o Ansat de presa: el tupí de cabuda equivalent a dos petricons. No deu esser la presa tan gran en les terres calentz, Medic. part. 19. La persona... meta's al lit e dats-li una presa de les pólvores ab les aygues, doc. segle XV (Rom., xxxvi, 107). A miga nit prengua una presa de solsit, Alcanyís Reg. 20. Ab certes preses | de diablures | dos criatures | se féu sortir, Spill 4136. Ordenà presa | aquella nit | a son marit | perquè dormís, Spill 1542. Bevia aquella presa de brou, Penya Mos. iii, 201. A Menorca es diu una presa especialment de la presa de xocolata, i a Tortosa una presa és el brou de malalt, o sia el que no té carn de porc ni cigrons ni patata ni col.—c) Quantitat d'arròs que s'agafa amb la mà (Xàtiva); cada un dels cinc manolls d'arròs que constitueixen una garba de planter (Sollana).—d) Porció de pedra o cap de llenyam que s'introdueix o subjecta dins o sobre una paret, pilar, etc. (Mall.).
|| 3. a) Mur que es fa a través del corrent d'un riu, d'un estany, d'un rec, etc., per desviar-ne l'aigua i conduir-la a un molí, a una fàbrica, a un hort, etc.; cast. presa. Preses, extracció y conducció d'aygos, Ignor. 16.—b) L'aigua desviada pel dit mur.—c) Obertura per on es deixa entrar l'aigua dins un rec; cast. rafa.—d) Aixeta o conducte per on es fa anar l'aigua desviada.
|| 4. Portadora per a dur vi des del cup a la bóta (Montblanc, ap. BDC, xx, 234).
|| 5. ant. Entrada o començament d'un salm, himne, antífona, etc.; cast. presa. Un libret ahon són notades les preses dells imnes e de les lizons dels fasos, doc. a. 1436 (Miret Templers 569). Los qui portaran lo libre canten la presa seguent... La presa: Sanctus Deus, Sanctus fortis, doc. a. 1569 (Aguiló Dicc.).
Loc.—a) Esser tot bona presa o de bona presa: esser tot llegítim, acceptable (Mall.). Ell pensava que en lo estat en lo qual se trobavan les coses, tot era de bona presa, Lacavalleria Gazoph.—b) Parlar més (de tal o tal cosa) que de la presa d'Orà: parlar-ne molt (Eiv.).
Refr.
—«Qui vol regar quan plou, ha de fer la presa quan fa sol» (Urgell, Segarra).
Presa, topon.: a) Sant Martí sa Presa: nom d'una vileta situada prop de Brunyola. En documents de l'any 1019 ja surt anomenat «Sti. Martini de Presa».—b) Les Preses: poble de 600 habitants, situat en la Garrotxa, a poca distància d'Olot.
Fon.: pɾέzə (or.); pɾézɛ, pɾéza (occ.); pɾésa (Val.); pɾə́zə (bal.).
Etim.: substantivació de la forma femenina de pres, part. pass. de prendre.
2. PRESA f., grafia ant.:
V. pressa.
3. PRESA f., vulgarisme:
V. peresa.