Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  prescriure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRESCRIURE v.: cast. prescribir.
|| 1. tr. Manar, ordenar en virtut d'autoritat. Prescriurer o ordenar a algú lo modo de procehir, Lacavalleria Gazoph. Quedant... la forma que prescriu el Synodo, doc. a. 1754 (Hist. Sóller, ii, 915).
|| 2. tr. Adquirir un dret per haver transcorregut un temps determinat i establert. Prescriure alguna cosa, adquirir alguna cosa per prescripció, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. tr. Fer cessar un dret pel transcurs del temps establert. O per mal ús qui ia'ls prescriva, Febrer Purg. xiv, 39. Perquè la fama de tan gloriosa victòria la antiquitat del temps no prescrivís, Alegre Transf. 7.
|| 4. refl. o intr. Cessar en la vigència d'un dret o d'una obligació per haver transcorregut un cert lapse de temps preestablert. Homenatge se pot prescriure con si XXX anys alcun noble reeb servey d'alcú que homes solius ho lauradors fan; adoncs prescriu aquel noble en aquel homenatge, Commem. 175. Les sobredites actions o demandes se prescriven per espay de XXX anys, Cost. Tort. III, xiii, 15. Vasal o castlà nuyl temps no pot prescriure en no dar poçtat del castlà en feén servii d'aquel feu, Commem. 152.
    Fon.:
pɾəskɾíwɾə (Barc., Palma); pɾeskɾíwɾe (Val.).
    Etim.:
del llatí praescrībĕre, mat. sign.