Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  presentar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRESENTAR v. tr.: cast. presentar.
|| 1. ant. Posar en presència, davant per davant d'una persona o d'una cosa. En axí com l'ome qui's vol escalfar cové que's present a la resplandor del sol o a la calor del foc, Llull Cont. 365, 13. Son enemich li presentà la punta de una pica, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Posar una cosa davant algú perquè la vegi, l'examini, la prengui. Li presentà una letra de part del soldà de Babilònia, Llull Blanq. 80. E presentà'ns una bulla del Sanct Pare, Pere IV, Cròn. 162. Manà totduna el vicari que treguessen la maleta y la hi presentassen, Penya Mos. iii, 30. Presentar la dimissió: dimitir, donar la nota o escrit de dimissió d'un càrrec. Presentar armes: posar-se amb l'arma alçada i en posició vertical davant la línia central del cos, com oferint l'arma a un superior.
|| 3. ant. Donar, oferir gratuïtament, fer un present. Hom conex per lo missatge la valor de cell qui'l tramet, e per lo present el seny de cell qui'l presenta, Jahuda Dits, c. 7. Lo Senyor Duch presentà a la Seu una sancta espina, la qual espina fo presentada e dada per lo Rey de France a la Regina, doc. a. 1390 (Ardits, i, 6). Com los pescadors pescant prengueren un peix y presentaren-lo al Comte de Prouença, Comalada PP 63.
|| 4. Posar una cosa a l'abast d'algú perquè se'n pugui servir. Presentar un cavall a algú pera pujar dessobre: Admovere alicui equum, Lacavalleria Gazoph. Y abans que ell se n'adonés ja li presento el misto, Vilanova Obres, xi, 99. Sa gent mos agrahirà que li presentem un miray per mirar-s'hi dedins, Ignor. 48. a) absol. Anar el ca amb la caça agafada fins al caçador perquè aquest la prengui (Mall.).
|| 5. Mostrar, exhibir, deixar veure. Que la vista corporal ho presenta en les coses visibles, Llull Gentil 18. Presenta a si ço que ab la sua cogitació veu, Metge Somni i. Les letres de la pedra qui als mirants presentaven lo nom del germà, Alegre Transf. 70. Ab humil veu e ab cara affable li presentà semblants paraules, Tirant, c. 211. Aquella gent que dins tal alcova presentava un quadro vertaderament pintoresch, Roq. 6. Uns guarniments que podrien presentar-se a l'Exposició de Madrid, Vilanova Obres, xi, 51. Es precís presentar proves de lo que deys, Aurora 228. Presentar batalla: posar-se davant algú en disposició de combatre. Presentar dificultats: esser difícil, deixar veure les dificultats que conté. a) Donar a una cosa un determinat aspecte o forma exterior. «He vist uns models de màquines molt ben presentats». S'ha lluït tant com ha pogut presentant-los ben vistosament, Serra Calend. folkl. 223.—b) Tenir (un determinat aspecte o forma exterior). Al cap d'una estoneta ja presentava una color com de carn, Ruyra Parada 60.—c) refl. Mostrar-se, tenir un determinat aspecte. Hi ha taques que... com més les volen rentar, més vives se presenten, Penya Mos. iii, 153. Tot se presenta tan tendre an els meus sentits admirats!, Massó Croq. 11.—d) especialment, Posar provisionalment un objecte en el lloc on ha d'anar fixat, per veure si va bé, si cal modificar-lo, abans de col·locar-lo definitivament.
|| 6. Posar una persona davant algú perquè la conegui, l'aculli, etc. Li fo presentada una bella fadrina per tal que carnalment usàs ab ella, Scachs 17. Ara jo he menat ací lo dit infant e presente'l a vosaltres axí com aquell qui és vostre senyor, Tomic Hist. 43. La Mare de Déu quan presentà el Minyonet Jesús en el Temple, Alcover Cont. 175. Allargant-li la mà d'amic i presentant-li la Merceneta, Pons Com an. 96. a) Donar a conèixer, dir qui és una persona; per ext., manifestar què és una cosa, una obra. «El president va presentar l'orador». Exhibir-se en les llibreries, presentada p'En Rubió y Lluch, la garrida novel·la quatrecentista de Curial y Güelfa, Obrador Arq. lit. 92.—b) Proposar algú per a algun càrrec o dignitat. Los cònsols ab alguns pròmens de mar presenten lo dit jutge elet, Consolat, c. 2.
|| 7. Posar en presència d'un jutge o d'altra persona revestida d'autoritat. Lo veguer... entrà denant lo rey, a qui presentà un hom qui hauia mort un caualler, Llull Felix, pt. vii, c. 5. A tu'l presentam: castiga'l, senyor, Passi cobles 32. Lo dia del general juhí devan la vostra real cadira me presente, Pereç St. Vicent 31.
|| 8. refl. Comparèixer; fer-se present en un lloc. Anà-se'n en Aragó e presentà's devant lo rey, Desclot Cròn., c. 1. Guarir los malalts que a sa Magestat se presentarien, Villena Vita Chr., c. 38. En Tomeu... se presentà molt tranquil, ab cara de suro y sa rialleta a la boca, Penya Mos. iii, 135. Amb pobres hàbits i burells se presentaren, Canigó ix. Tot era bulla al presentar-se el forner amb la porcella, Rosselló Many. 208.
|| 9. refl. Deixar-se trobar; escaure's. Jo me serviré de la primera ocasió que se presentarà, Lacavalleria Gazoph. Jo sé fer, senyora, | tot quant se present, Penya Poes. 32. Donen un ram a tothom que's present, Alcover Cont. 79.
    Fon.:
pɾəzəntá (pir-or., bal.); pɾezentá (occ.); pɾezentáɾ (Cast. Al.); pɾesentáɾ (Val.).
    Etim.:
del llatí praesentare, mat. sign.