DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

PRESTIGI m.
Potčncia per a colpir l'esperit per esser una cosa molt notable o meravellosa; domini moral que posseeix una persona o cosa per la reputació adquirida d'abans; cast. prestigio. Jo no sabia que tot brut de sang | tinguessis tant prestigi, Sagarra Equador 127.
    Fon.: pɾəstíʒi (Barc., Palma); pɾestíʧi (Val.).
    Etim.: pres del llatí praestigium, mat. sign.