DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

PRESUMIR v.: cast. presumir.
|| 1. tr. Suposar; creure per indicis una cosa. Com lo dit fill seu faés la dita conquesta ab just títol..., devia presumir e pensar que ab la voluntat de Déu aconseguiria victòria, Pere IV, Cròn. 37. Si maliciosament presumeixs que degues haver paradís sens treball e mèrits, Eximenis Conf. 24. Ni podia hom encara bé presomir que fos mort, Metge Somni ii. En tal punt stich com lo treballat mariner que fallit li ha aquell port a hon sperança de repòs presumia, Tirant, c. 6. Canviaren una rialleta, sense presumir que els fos pescada, Oller Vilaniu 114. Com pots imaginar que jo presumeixi de tu una baixesa semblant!, Pons Com an. 187.
|| 2. tr. Creure's amb poder per a fer una cosa; atrevir-se. E quantes són qui presomexen o an presomit davant los ulls de lurs marits, sota una polera o una caxa amaguar lur enamorat!, Corbatxo 41. Aquelles coses emperò per si posar no presumesquen, Ordin. Palat. 44. Qui indignament presomeix menjar aquest diuinal pa, juy e condamnació reb per a si, Villena Vita Chr., c. 148. Ab atreuiment gran e poca vergonya presomí fer-li present de una tal requesta, Tirant, c. 270.
|| 3. Mostrar creure de posseir tal o tal qualitat, mèrit, etc. a) tr. Com los hòmens pobres de sciència qui presumen saber molt, Curial, iii, 1. Humilitat, que en totes quantes bones obres faràs, que no presumesques res de tu mateix, Sermons SVF, i, 97.—b) intr. amb complement introduït per la preposició de. Per molt que de bones presumesquen, Pero Martínez 39. Perdone'm, germà, car pequé en presumir de les mies obres, Eximplis, ii, 181. Lo déu Pan sonant la sua xaramella presumia de tant que'l seu sonar preferí al de Apollo, Alegre Transf. 143. Axís és que, presumint de molt fina y astuta, Vilanova Obres, iv, 25.—c) intr. i absol. «Aquest noi presum massa». «Qui presum, fa fum» (refr.).
    Fon.: pɾəzumí (or., bal.); pɾezumí (occ.); pɾesumíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model acudir, de manera que existeixen les formes incoativas (presumeixo, presumeixes, etc.) al costat de les no incoatives (presumo, presums, etc.).
    Etim.: pres del llatí praesūmĕre, mat. sign. || 1.